Basat en una història real

Basat en una història real

Títol: Basat en una història real
Autora: Delphine de Vigan
Any de publicació: 2016
Editorial: Edicions 62
Traducció: Oriol Sánchez Vaqué
Pàgines: 352
ISBN:  978-84-297-7525-9

En algunes novel·les, la realitat exerceix la mateixa funció que la incògnita amagada rere un truc de màgia. L’espectador pot optar per pensar que el conill ha aparegut dins del barret de forma inexplicable o bé pot decantar-se per intentar desxifrar l’estratègia del mag, tot i que molt probablement no l’endevinarà mai. De la mateixa manera, a la darrera novel·la de Delphine de Vigan, Basat en una història real, el títol empeny el lector a creure’s que els fets del llibre són verídics, malgrat que el relat està farcit d’elements que refuten aquesta afirmació. Així, la novel·la és un laberint que transita entre la ficció i la realitat per demostrar que les fronteres entre l’una i l’altra són tan sòlides com una cortina de fum.

El llibre de De Vigan, protagonitzat pel seu alter ego, parteix d’una trencadissa. L’escriptora es troba en un estat emocional de fragilitat absoluta quan coneix la L., una dona contundent i seductora que de seguida es posa l’autora a la butxaca. Entre totes dues s’estableix un vincle inquietant que la protagonista disfressa d’amistat i que, al llarg del relat, s’enfosqueix cada vegada més i adquireix un caire malaltís. L’evolució d’aquesta relació marca el compàs de la novel·la, que està narrada en primera persona i se sustenta, en gran part, en la introspecció.

De Vigan explica com, just després del seu últim llibre, la seva faceta d’escriptora va quedar anul·lada. El terror a passar pàgina i a no saber fer res millor deixa la protagonista paralitzada, fins al punt que és incapaç d’agafar un bolígraf o bé teclejar a l’ordinador. Tota aquesta debilitat és el caldo de cultiu per la L., que actua com una espècie d’àngel de la guarda i, alhora, com l’amiga imaginària que enfronta la protagonista amb ella mateixa. A mesura que guanya pes en la vida de l’escriptora, ella s’enfonsa cada vegada més en una depressió.

Basat en fets reals ressegueix aquest declivi, que es contraposa amb els diàlegs i les discussions sobre el pes de la veritat en una novel·la i la necessitat d’escriure el “llibre fantasma” que l’escriptora porta dins. Les posicions entre les dues amigues són totalment oposades; mentre la L. insisteix en la necessitat que una novel·la vagi acompanyada d’un certificat d’autenticitat, l’autora es defensa dient que la realitat és inacessible. Aquests debats, recurrents al llarg del relat, constitueixen els fonaments d’una història que excava, amb aparent sinceritat, en els obstacles i les parets del procés de creació literària.

Si bé la relació entre la L. i la protagonista té un punt d’artificialitat i en ocasions grinyola per la credulitat de l’escriptora, cal reconèixer que amb aquesta novel·la De Vigan fa un pas endavant. L’autora sotmet l’amistat adulta a examen i n’extreu resultats propis d’un cirurgià emocional. Ho fa amb una prosa austera construïda a base de frases seques i capítols breus, que no s’encallen i transmeten la sensació que, cada vegada més, la corda de la suposada amistat s’estreny al coll de la protagonista. Per desfer-la, li caldrà escriure un llibre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s