Me llamo Lucy Barton

Me llamo Lucy Barton

Títol: Me llamo Lucy Barton
Autora: Elizabeth Strout
Any de publicació: 2016
Editorial: Duomo
Pàgines: 224
ISBN:  9788416261918

Hi ha escriptors que salten d’un relat al següent sense mirar enrere i n’hi ha d’altres que orbiten sempre al voltant de la mateixa història. Elizabeth Strout forma part d’aquesta segona categoria amb la família com a tema narratiu predilecte. Si a l’excel·lent Olive Kitteridge abordava els lligams d’un matrimoni peculiar i a Els germans Burgess s’enfrontava a les esquerdes d’una relació fraternal, amb Me llamo Lucy Barton Strout planta cara a les fissures emocionals entre una mare i una filla que s’han deixat separar pel pas del temps. A través de capítols breus escrits en primera persona, la novel·la excava en la infantesa miserable de la protagonista i n’extreu un bon gruix de retrets, mancances i experiències que l’han marcat per a la resta de la vida. 

El punt de trobada entre totes dues és un hospital. La Lucy Barton, una dona aparellada i amb dues filles, es veu obligada a passar una temporada entre metges i infermeres després d’una operació d’apèndix que deriva en una infecció. La mare agafa un avió per fer companyia a la filla i les dues es passen cinc dies xerrant sobre tot allò que mai s’han dit. Aquesta etapa de convalescència deriva en un procés d’autoexploració personal guiat essencialment per la memòria. Les converses amb la mare desperten a la Lucy records sobre uns primers anys viscuts en un entorn rural, dins d’una comunitat que rebutjava la seva família i li retreia que fos pobra.

Com en les obres anteriors, Strout ubica part de la història en l’atmosfera angoixant d’un poble nord-americà carregat de prejudicis i amb certa aversió cap a les persones ignorants. En aquesta ocasió, però, la novel·la enllaça les desgràcies d’infantesa de la protagonista amb un futur lluminós com a escriptora, i ho aprofita per abordar qüestions literàries. El gran valor de Strout és la seva capacitat per explicar una història mitjançant una veu narrativa delicada i punyent alhora, que extirpa les misèries de la vida humana amb frases elegants i sense paraules sobreres. L’autora no ha perdut aquesta habilitat, tot i que en termes de contingut no ha sabut sortir de la seva zona de confort. Com a conseqüència, Me llamo Lucy Barton és un llibre amb una forma impecable però que transmet la sensació que Strout sempre parla del mateix i, per tant, que només té una història per explicar.

Anuncis

One thought on “Me llamo Lucy Barton

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s