La vida sense la Sara Amat

La vida sense la Sara Amat

Títol: La vida sense la Sara Amat
Autor: Pep Puig
Any de publicació: 2016
Editorial: Proa
Pàgines: 296
ISBN: 978-84-7588-608-4

El temps sembla congelat al petit univers de La vida sense la Sara Amat. Els dies es repeteixen en la particular aventura d’en Pep, un nen de 12 anys que es troba de cop i volta amb el seu amor platònic, la Sara, amagat a l’habitació. Però rere la calma pausada del final de l’estiu la vida avança i, en el cas d’en Pep, l’adolescència comença inexorablement el seu camí. De la mateixa manera, la novel·la de Pep Puig explica un pas vital a partir d’una història en aparença anecdòtica: la Sara Amat es refugia a l’habitació del noi amb l’objectiu de fugir del poble. La convivència entre els dos configura l’esquelet de la història, que Puig relata amb una veu narrativa pulcra i sòlida, guiada per les emocions que es van desenterrant a mesura que avança el relat.

La Sara Amat és la incògnita fonamental del llibre. Descrita com una noia d’una bellesa estranya, actua seguint una lògica que trasbalsa el protagonista i, de retruc, desconcerta el lector. La Sara es capbussa en la lectura de Guerra i pau mentre en Pep exerceix de carceller involuntari, li porta menjar i li renta la roba. Dormen de costat i passen moltes estones junts, però els separa un abisme. La personalitat de la Sara és un dels grans valors del llibre, que transmet amb precisió la sensació de distància constant entre la noia i en Pep sense que el personatge sigui aliè a la lectura. El seu magnetisme sorgeix dels interrogants que ella mateixa alimenta i que nodreixen la història de preguntes.

La fugida de la Sara desencadena molts canvis en la vida del protagonista. A través de la seva història, la novel·la explora la transició entre la innocència de les primeres edats i la presa de consciència del fet que la realitat adulta no és, ni de lluny, perfecta. “La frontera que em separava del món dels grans es començava a clivellar”, recorda el protagonista quan la Sara li revela que totes les persones grans tenen secrets. Entre aquestes descobertes, el noi també topa amb la hipocresia del poble, que al matí plora la desaparició de la Sara i a la tarda va al cine com si no hagués passat res. Tot plegat s’explica amb un relat embolcallat de la nostàlgia pels dies d’infantesa i, alhora, per una època que ja no hi és. La història avança amb una naturalitat admirable, sense embolics narratius ni fragments balders. Malgrat el component tràgic que exerceix de desencadenant, la novel·la es mou en una atmosfera íntima i sensible per abraçar ben fort la fi de la infantesa.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s