Les generacions espontànies

Les generacions espontànies

Títol: Les generacions espontànies
Autora: Mar Bosch Oliveras
Any de publicació: 2016
Editorial: Periscopi
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-944409-4-6

Poques protagonistes hi deu haver que siguin tan o més extravagants que l’Eva Botet. El personatge principal de Les generacions espontànies és, en paraules seves, una dona “que s’ha fet a sí mateixa” i que busca prosperar des de la desesperança. La seva història gira al voltant d’una entrevista de feina a la qual Botet s’enfronta sense cap tipus d’expectatives. Amb la veritat com a estratègia, la protagonista competeix contra un exèrcit de rosses idèntiques que també volen començar a treballar. I el pla de l’Eva, aparentment absurd, funciona. El director general de l’empresa li demana més i més per conèixer tots els racons del seu passat laboral.

La novel·la de Mar Bosch s’estructura en parts diferenciades. Si no fos pel vincle que les lliga en una novel·la, funcionarien com a relats independents sense cap mena de problema. I aquest vincle és, precisament, l’entrevista de feina, que serveix a l’Eva per exposar les feines passades davant l’empresari. La protagonista rememora les seves experiències com a biòloga de préssecs transgènics, tanatopràctica, detectiu privat i substituta de professors i del que faci falta. Bosch no abandona el punt de surrealisme que ja apareixia a Bedlam i que forja una realitat més plàstica i singular. 

Homes que llegeixen a l’ascensor, préssecs gegants, maquilladores amb bates tronades i vídues que parlen amb els morts coincideixen al llarg de la novel·la, on cada personatge té algun aspecte que el fa especial i la majoria comparteixen una bondat innata. Exceptuant una russa malèvola i un nòvio adúlter no hi ha dolents a Les generacions espontànies, tot i que això no implica que la història sigui de cotó fluix. A través de la rialla, Bosch parla de la diferència i de com la societat tracta aquells que no són iguals. El seu humor és irreverent, divertit i àcid, però també amaga un rerefons que qüestiona, com una galleda d’aigua freda, moltes facetes de la societat actual.

Anuncis

One thought on “Les generacions espontànies

  1. Quan no et mulles i descrius només la novel·la sense fer-ne valoracions massa personals desconfio una mica, però la veritat és que has aconseguit captar la meva atenció i que m’interessi aquesta trama. Com que no sempre compartim gustos, no m’espanten les teves ‘només’ 3 estrelles. Em sembla que podria agradar-me, cosa que no té per què ser així, és clar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s