Germà de gel

Germà de gel

Títol: Germà de gel
Autora: Alícia Kopf
Any de publicació: 2016
Editorial: L’Altra
Pàgines: 244
ISBN: 978-84-945085-1-6

Com fer visible l’invisible? S’ho pregunten exploradors polars, artistes i Alícia Kopf, que enllaça les inquietuds de dos col·lectius aparentment allunyats en un exercici d’autoficció ple de virtuts. L’obsessió per la conquesta dels pols abraça una narradora solitària i introspectiva que vehicula una existència farcida de buits a través de l’escriptura. Articles periodístics, fragments del passat, reflexions i moltes preguntes conflueixen en una deconstrucció personal que submergeix la protagonista als racons més profunds d’ella mateixa i l’enfronta sense escuts al nucli de les seves esquerdes: la família.

El gel és per tot arreu al llibre de Kopf. Exerceix de metàfora principal per entendre el seu germà, un home autista “que ens veu a través del glaç” i que viu encallat, congelat, atrapat en el gel. Ell dóna nom a l’obra, però l’exploració de la protagonista va més enllà de la seva relació fraternal i la dependència inevitable. El gel també apareix com un gran mur que la separa de la mare, una conqueridora polar empesa per l’èpica de cuidar el germà però amb el cor immune al desglaç emocional que li demana la filla. Tot aquest gel també refreda forçosament els vincles emocionals de la narradora. Estudiant els exploradors polars s’adona d’evidències tacades de tristesa, com que “els objectes duren més que els sentiments” i que “és molt més fàcil arribar a l’Àrtic que a certes regions d’un mateix”.

La doble recerca de la protagonista crea un llibre interessant tant per la investigació en sí mateixa com pel viatge interior i els vincles que uneixen ambdues exploracions. L’obra, però, no funcionaria sense la naturalitat amb què Kopf aborda qüestions a simple vista oposades. Tant pot explicar com es genera la neu artificial com parlar de la inestabilitat vital o reflexionar sobre l’essència dels artistes sense que el llibre trontolli ni expulsi el lector. Al cap i a la fi, aquest exercici literari (que es distancia de la novel·la clàssica) constata que, en algun moment o altre, tots caminem sobre glaç fins que arriba l’hora de trencar-lo.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s