L’aniversari

L'aniversari

Títol: L’aniversari
Autora: Imma Monsó
Any de publicació: 2016
Editorial: Columna
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-2064-8

L’aniversari proposa un joc interessant: sabem que tota ficció enganya, però quins són els seus límits? Es pot viure en la fantasia? Què diferencia una mentida d’una ficció? Aquest degoteig d’interrogants comença a aparèixer quan un matrimoni en crisi atura el cotxe en una clariana mig perduda i solitària d’un bosc gironí. Ell ha conduït fins allà per fer un regal a la seva parella i, alhora, per mirar de revifar una relació ferida pel pas del temps. La rutina, el tedi del dia a dia i la maduresa dels fills els han abocat a un precipici sentimental, fins al punt que han decidit deixar de parlar-se per evitar caure en discussions. No hi ha ajudat que tinguin maneres de fer radicalment diferents. L’home “s’ha extirpat la imaginació” i s’ha arrelat a la racionalitat, mentre que la dona habita la major part del temps en la seva ment, on recorda i tradueix versos només per a ella. Per sorprendre-la i recuperar-la, ell decideix trencar amb la seva fama d’avorrit traslladant una fantasia en una realitat. El regal del marit es transforma ben aviat en un conte de terror per a la dona, que es troba tancada dins del cotxe amb una amenaça mortal ben a prop seu. 

La història del matrimoni s’alterna amb un relat en paral·lel que transcorre durant el passat i que gira al voltant de dos nens aficionats a reviure els llibres en primera persona. Així, la novel·la es bifurca en dues trames i, mentre la dona prova de descobrir si l’amenaça mortal és real, els dos infants escenifiquen Moby Dick enmig de les bardisses. Qui estira del carro és en Guillem, fill únic d’una minyona que l’empeny a llegir sense parar malgrat que no el deixa anar a escola. Es tracta, aparentment, de dues històries deslligades amb un tret en comú: la passió dels protagonistes de viure en la ficció i la fantasia. Si bé totes dues trames llisquen amb una prosa fluïda i àgil, la part dels adults pren un caire tenebrós que dóna força a la novel·la, mentre que la dels nens es torna repetitiva quan les històries conflueixen. Tot plegat es desenllaça amb un canvi sobtat de protagonista, que se serveix de la ficció per confessar un trauma d’infantesa i justificar les seves accions posteriors.

El plantejament de L’aniversari resulta curiós i té coses bones. L’ambivalència del marit, que posa a prova alhora la credulitat de l’esposa i la del lector, els diàlegs que qüestionen la naturalesa de la ficció i l’homenatge subtil als apassionats per la literatura donen forma a una novel·la diferent i singular. Monsó torna a parlar de rutines, tot i que aquí ho fa mitjançant un to més reflexiu i pausat que es despulla de la ironia d’obres anteriors. Ara bé, a aquesta nova estratègia narrativa li falta complexitat. La tendència a acabar els capítols en petits cliffhangers no és suficient per alimentar el suspens de l’obra, que no té un motor prou potent per crear un clima de thriller i que, en paral·lel utilitza tàctiques massa simples per explorar les fronteres de la fantasia. La sensació final és que el joc entre ficció i realitat només ha fregat la superfície i que a sota hi ha quedat un bon gruix de material literari per despertar preguntes i reflexions sobre aquesta qüestió.

Advertisements

3 thoughts on “L’aniversari

  1. Com sempre, una ressenya molt bona, però que faria pensar que la impressió global no és tan bona com per donar-li tres estrelles. És un llibre que tinc en el punt de mira (me’l van oferir per llegir, com a tots, suposo), però m’agrada veure què en penseu, i no em convences massa per llegir-lo. M’ha semblat que és un llibre que vol estirar més el braç que la màniga, i no arriba allà on vol. Cada llibre és el que és, les pretensions no duen enlloc.

    • He de confessar que vaig estar dubtant molt si li posava dues o tres estrelles… Al final em vaig decantar per tres per un tema estilístic (la novel•la està ben escrita, el vocabulari és ric, la prosa llisca…). Estaré al cas si la llegeixes, m’agradarà contrastar les opinions. Moltes gràcies pel comentari XeXu!

  2. L’he tingut vàries vegades a les mans i no m’he acabat de decidir, i després de llegir la teva ressenya continuu igual, uff. Potser més endavant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s