Departament d’especulacions

Departament d'especulacions

Títol: Departament d’especulacions
Autora: Jenny Offill
Any de publicació: 2016
Editorial: Ara Llibres
Traductor: Yannick Garcia
Pàgines: 176
ISBN: 9788415645597

Jenny Offill diu moltes coses que fan pensar a Departament d’especulacions, però els missatges més interessants són aquells que deixa suspesos a la intuïció del lector. I, tant dels uns com dels altres, la novel·la en llança a l’aire un bon grapat. El tema que aguanta l’obra és simple: la transformació de l’amor. La manera d’abordar-lo, en canvi, és original i commovedora, amb una estructura insòlita i poderosa que s’alimenta de la força de la brevetat. Escrita de forma fragmentària, la novel·la acompanya una dona sense nom en un recorregut vital que comença ple d’ambicions però que aviat varia per culpa d’uns quants banys de realitat.

La dona està disposada a tornar-se “un monstre de l’art” i, com a tal, no pensa casar-se mai. Però l’amor arriba, en el seu cas més d’hora que tard, i els somnis de futur es dilueixen de forma gradual. Enamorada d’un enginyer de so, traeix els propis principis, passa per l’altar i es queda embarassada. Ella mateixa explica com la maternitat l’abdueix en una rutina esgotadora i estranya, que combina angoixa i tendresa sense deixar-se vèncer pel relat fàcil. El llibre conté contrasts potents i quotidians a la vegada, que es descriuen amb esquitxos divertits d’exageració i que deixen entreveure les escletxes de tenir un fill, un fet que mai és o només perfecte o només terrible. 

Les decisions preses li impliquen renunciar al desig de joventut, que deriva en una feina com a professora d’escriptura creativa mentre fa de negra literària per a un fals astronauta amb aires de farsant. “Hi ha dones que es desfan de l’ambició com si fos un abric car que ja no els va bé”, diu la narradora, sense aclarir si ella es considera part d’aquesta categoria de persones. La trajectòria del llibre fa un gir quan la dona descobreix que el marit li és infidel amb algú “més fàcil”. El relat abandona aleshores la primera persona i passa a un narrador més distant però igual de contundent i que no perd l’essència de la novel·la, aquesta capacitat per expressar la part més vital d’una existència tacada de gris.

El camí de la protagonista és una constant de dubtes i inseguretats que Offill projecta amb paràgrafs mesurats i paraules justes. Les seves frases actuen com galledes d’aigua freda i ressonen durant una bona estona, com també ho fa allò que no escriu però que es pot llegir entre les línies que separen les píndoles de pensaments de la narradora. Sí, el tema de la novel·la és simple, però parlar de l’amor sense enganxar-se els dits en les trampes de la literatura banal no resulta senzill. Segurament per això, i per les dosis de sinceritat que acumula, la novel·la d’Offill és tan meritòria.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s