Haru

Haru

Títol: Haru
Autora: Flàvia Company
Any de publicació: 2016
Editorial: Catedral
Pàgines: 380
ISBN: 978-84-943860-8-4

No es pot triar el destí, però sí que es pot escollir qui s’és. Haru, la darrera novel·la de Flàvia Company, actua com una fletxa que es clava al cor de la vida i la taca d’una mirada lúcida per extreure’n tota la veritat. Lluny de la intriga psicològica que caracteritzava algunes de les seves obres anteriorsHaru és un dels llibres més reflexius i penetrants de l’autora, que se submergeix en les profunditats humanes per explorar-ne les preguntes més existencials. Qui condueix el vehicle en aquest viatge és la Haru, una adolescent que es veu obligada a abandonar casa seva i a entrar al dojo, una escola on els alumnes aprenen l’art del tir amb arc.

La mort es precipita en les primeres pàgines de la novel·la i la vida esclata a la resta. Al dojo la Haru hi arriba emmurriada amb el pare, que li ha imposat l’entrada a l’escola, i trista amb la mare, que acaba de morir. La noia no sap, però, que abandonar la llar d’infantesa és el primer pas d’un llarg camí per trobar-se i entendre’s a sí mateixa. “El destí no és el que creiem, sinó el que se’ns creua pel mig quan ens desviem per raons impensades”, diu una de les mestres a la Haru quan ella defensa que el dojo no és el seu lloc. La ràbia, l’egoisme, l’orgull i la tossuderia enceguen la protagonista mentre absorbeix idees i coneixements al costat dels alumnes amb qui comparteix l’aprenentatge. La seva transformació és lenta però constant i va lligada a les preguntes infinites que els mestres deixen caure entre els deixebles.

Les bones accions compensen les males accions? És una agulla de cap, el mal de cor? Quantes vegades estaria una persona disposada a perdre una vida? Els interrogants vessen entre les pàgines de Haru malgrat que, com un fantasma incansable, la noia topa una vegada i una altra amb la frase “les preguntes ben fetes porten la resposta a l’esquena”. A través de la meditació, l’observació i la disciplina, la Haru es desprèn a poc a poc de les mentides i la vanitat per abraçar una existència harmònica i serena. El temps també l’obliga a marxar del dojo, on només podrà tornar si abans és capaç de visitar el lloc on va néixer. La vida fora de l’escola suposa la continuació del seu procés d’aprenentatge, que completa al costat d’un mestre sabater i amb l’experiència de tenir la maldat a l’abast de les seves mans.

Escrita amb delicadesa i precisió, Haru és un cant a l’acceptació, la bellesa del present i la reconciliació amb un mateix. Carregada d’imatges poètiques, la novel·la avança a ritme pausat i s’estructura en capítols curts, cadascun dels quals relata un pas de la Haru cap a la trobada amb ella mateixa. Són moltes les frases que travessen el recorregut de la noia cap a la pròpia consciència, encara que només amb el temps esdevé capaç de copsar-ne tot el significat. La seva és, per damunt de tot, una història que transmet saviesa i convida a pensar per comprendre i estimar la vida.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s