L’integrista reticent

L'integrista reticent

Títol: L’integrista reticent
Autor: Mohsin Hamid
Any de publicació: 2015
Editorial: Periscopi
Traductor: Carles Miró
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-944409-0-8

Ho sabem, però no ho volem veure. Els ponts entre Orient i Occident són un caramel enverinat per a aquells que els travessen amb la ment desperta i una fam abassegadora de créixer. L’avidesa pròpia dels somnis que just comencen a complir-se embolcalla en Changez quan aterra als Estats Units des del Paquistan. És jove i intel·ligent, té la porta de la universitat de Princeton oberta i anhela un futur lluminós que està a punt d’abraçar. La seva, però, és una història de desenganys, prejudicis i esquerdes culturals que converteix L’integrista reticent en una novel·la reveladora sobre la hipocresia d’un únic món dividit per fronteres infinites.

Tot resplendeix quan la vida somriu. Amb els ulls ben oberts i l’ànsia d’escalar una muntanya de reptes, en Changez es capbussa en una universitat on els estrangers representen l’excepció, però la intel·ligència serveix per disfressar els escrúpols tacats de xenofòbia. Malgrat que de tant en tant es concedeix un sopar nostàlgic al restaurant indi del costat de casa, la immersió nord-americana del jove és tal que, fins i tot, se sent familiar a la zona alta de Manhattan. Hi ha un abisme del seu Lahore natal, on l’electricitat va i ve sense avisar, als pícnics sofisticats que engoleix a Central Park, però en Changez es troba còmode fent allò que sempre havia vist a les pel·lícules. La seva “formalitat paquistanesa” i l’exotisme que desprèn l’apropen a un entorn que el jove es fa (i es creu) seu, encara que els altres el vegin com un satèl·lit espuri en una òrbita llunyana i desconeguda.

La tristesa magnètica de l’Erica l’encisa, potser per la seva tendència involuntària d’atraure l’atenció dels altres o potser perquè ella percep el món des de darrere d’un mur de vidre i es troba una mica com si fos un peix fora de l’aigua. A poc a poc, en Changez s’aboca en una història d’amor que s’entrebanca amb una ferida incurable del passat, alhora que el situa en un triangle romàntic governat per la mort. Aquest vincle fracturat nodreix la novel·la d’una melangia dolorosa però literàriament excepcional, que reforça la naturalesa del llibre com, en paraules de l’Erica, “un espai perquè els teus pensaments hi ressonin”.

Però el temps només es mou en una direcció i qualsevol sotrac pot fer-te obrir els ulls. Els atemptats de l’11 de setembre a les Torres Bessones provoquen un somriure que en Changez s’esforça ràpidament en dissimular. Des de les entranyes del somni americà nota com el país que l’ha acollit s’arronsa i la seva presumptuosa opulència comença a trontollar. Una barba i la pell fosca esdevenen sinònims de possible terrorista mentre l’estratègia militar dels EUA amenaça la fins ara pacífica existència de la seva família al Paquistan. És aleshores quan en Changez descobreix que “prové d’un lloc condemnat a atrofiar-se”, o almenys així ho interpreten els que han nascut a un país més avançat que el seu. Tots els vels que amagaven les mirades diferents cauen pel pes de les arrels. El món es transforma en una botiga de caramels on alguns s’atipen a dins mentre els altres bavegen des de fora i pocs (un d’ells, en Changez) observen les dues bandes des del replà.

Anuncis

3 thoughts on “L’integrista reticent

  1. Quan es tracta d’una publicació de Periscopi sempre me la miro, per això he llegit amb interès la ressenya. La descrius molt i em sembla que no la valores gaire, però anant a mirar la valoració ja veig que t’ha agradat molt. Bé, he de dir que el tema no m’atrau en excés, em sembla que el deixaré passar. Deu ser molt bon llibre, però massa reflexiu pel poc temps que tinc per llegir.

    • Tens raó que la ressenya és molt descriptiva, però la veritat és que aquest llibre m’ha agradat molt. No és gens dens, la història està carregada d’una profunditat que l’autor transmet amb una narrativa molt clara i sense dil·lacions. De fet, es llegeix força ràpid i (malauradament) és curt. A mi m’ha sacsejat les idees, és de les millors novel·les que he llegit aquest any i un dels temes principals no podria estar més d’actualitat. Encara no t’he convençut? 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s