Plora, pàtria estimada

 

Plora, pàtria estimadaTítol: Plora, pàtria estimada
Autor: Alan Paton
Any de publicació: 2011
Editorial: Club Editor
Traductor: Ramon Planes
Pàgines: 314
ISBN: 978-84-7329-157-6

Com es mesura el dolor d’un home? Si existís una manera de fixar la quantitat de desolació de cada persona, els resultats per a Stephen Kumalo serien una gràfica més o menys estable que, en un punt, s’enfila precipitadament cap a l’infinit. La seva existència comença a enfonsar-se en un pou de tristesa quan un desconegut li notifica que la seva germana està molt malalta a Johannesburg. Des del poblet rural sud-africà on ha viscut sempre, Kumalo empaqueta quatre coses, fa el cor fort, deixa enrere la dona i agafa un tren cap a la gran ciutat. Per a un capellà aferrat a les tradicions i avesat a una rutina tranquil·la, trepitjar un entorn urbà se li presenta com una travessa en una selva farcida de perills i enganys.

El viatge de Kumalo és un pelegrinatge en solitari cap a l’aflicció absoluta. A Johannesburg, el capellà descobreix que la malaltia de la seva germana no és precisament física, sinó moral. Acompanyat de Msimagu, un capellà que li serveix de crossa emocional, Kumalo salva la germana i el seu nebot dels baixos fons de Johannesburg. Però el dolor segueix in crescendo en un escenari on sembla que el patiment d’un home no tingui final. Mentre prova de refer els llaços amb el seu germà, que pràcticament li escup a la cara, Kumalo topa amb un mur funest: el seu fill, gairebé desaparegut, és acusat d’assassinar un jove blanc a casa seva.

Cada pas endavant a Johannesburg és un impuls més de Kumalo cap a una desesperació que paeix en silenci. Tot i que quan el llibre té més força és en la part escrita en primera persona, no només recull la història d’una caiguda en picat individual. Els passos de Kumalo entre la societat de Johannesburg deixen entreveure una por visceral cap als altres. En la Sud-àfrica pre-apartheid dels anys 40, el relat de Paton fa emergir les distàncies abismals que separen blancs i negres, rics i pobres i ciutadans rurals i urbans. 

Paton construeix alguns ponts entre aquests contrasts. Un dels més destacats de la novel·la és la trobada entre Kumalo i Jarvis, el pare del jove assassinat. L’escena de dos homes derrotats per les circumstàncies és de les més desoladores del llibre, que també té espai per al perdó i la redempció a través de la religió. I és que la fe del capellà per refer una tribu destrossada evoca una pàtina d’esperança que empeny el protagonista a mirar més enllà del temor i el dolor personal. Al cap i a la fi, tal com escriu Paton, “la por és com un viatge, un viatge terrible, mentre que la tristesa és, almenys, una arribada”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s