El ratpenat

El ratpenat

Títol: El ratpenat
Autor: Jo Nesbø
Any de publicació: 2015
Traducció: Meritxell Salvany
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-7588-560-5

El debut literari de Jo Nesbø resulta, d’entrada, particular. El ratpenat té tots els elements propis de les novel·les negres nòrdiques, malgrat que transcorre en un país on, precisament, no hi fa gaire fred: Austràlia. El protagonista del títol comparteix la solitud característica de Kurt Wallander i combina una intriga farcida d’interrogants amb les preocupacions personals del detectiu, un tret pel qual més endavant també han apostat autores com les sueques Camilla LäckbergMari Jungstedt. Tot i que El ratpenat té alts i baixos, es tracta d’un llibre obligat per als amants del gènere que tinguin ganes de perseguir un assassí en sèrie pels baixos fons de Sydney. 

La mort d’una noia noruega a la capital australiana arrossega en Harry Hole fins a l’altra punta del món. El detectiu abandona Noruega per oblidar un passat destructiu i netejar la seva figura d’un seguit de problemes que no explica a ningú. Al país austral, Hole topa amb un policia aborigen a qui li agrada filosofar i que exercirà el paper de guia i mentor. Junts se submergiran a un univers carregat de drogues, boxa, identitats sexuals diferents i secrets que serviran a Hole per descobrir com la societat australiana s’ha construït sobre un immens gresol de cultures. Les cavil·lacions sobre l’homicida que volta lliure no li impediran enamorar-se de la Brigitta, una noia sueca amb ganes de conèixer el seu passat.

L’estructura narrativa d’El ratpenat segueix la tendència d’encaixar històries dins d’altres històries, de manera que la investigació del crim deriva en el relat de llegendes del país, però també explora la infantesa d’alguns personatges i fa emergir els punts més obscurs de Hole. Si bé aquesta estratègia funciona, bona part dels diàlegs són tan forçats que semblen un guió d’una pel·lícula antiga i fan trontollar l’obra, que perd versemblança quan algú obre la boca. Malgrat que el llibre coixeja d’aquesta banda, el ritme narratiu és prou àgil per oferir una lectura entretinguda que desemboca en algun moment interessant, com la peculiar conversa entre l’assassí i el detectiu.

Advertisements

4 thoughts on “El ratpenat

  1. Tothom parla tan bé de Nesbo que ja va bé que li trobis defectes. Encara no l’he llegit, però s’ajunta que no m’acaba d’agradar la literatura negra nòrdica, i que els seus llibres solen ser totxos (i ara tinc menys temps per llegir). Acabes de fer que perdi una mica més de pressa alhora de buscar-lo.

    Dues preguntes més: què redimonis hi fan tants nòrdics a Austràlia? i Què ha passat amb el teu blog?

    • És cert que Austràlia s’està omplint de nòrdics, potser els desperta la inspiració… En qualsevol cas, si no et convenç la negra nòrdica crec que aquest el pots deixar passar. Pel que fa al meu blog, res d’extraordinari: se m’ha reduït considerablement el temps de lectura i, com a conseqüència, gairebé he hagut d’aturar els posts. Tot i així, espero reprendre ben aviat el ritme anterior (o, si més no, anar-lo alimentant de tant en tant). Moltes gràcies pel comentari, XeXu!

  2. Bé, que se t’ha reduït el temps de lectura ja m’ho imaginava, pensava que era per feina, però potser hi ha altres coses. Com que jo mateix he reduït molt el ritme lector, no m’hi fico, tot i que es troben a faltar les teves ressenyes. Més aviat em referia a l’aparençam hehehe. Tot de sobte la cara del blog ha canviat. Però està molt bé. Res, que espero anar-te llegint, i que tant tu com jo tinguem temps de llegir. Potser aviat et diré una coseta…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s