Com es fa una noia

Com es fa una noia

Títol: Com es fa una noia
Autora: Caitlin Moran
Any de publicació: 2015
Editorial: Anagrama
Traducció: Anna Llisterri
Pàgines: 405
ISBN: 9788433915191

Les adolescències plàcides no es poden considerar adolescències. A Com es fa una noia, Caitlin Moran posa damunt la taula l’impacte d’aquesta etapa amb una novel·la d’extrems però sense tragèdies. A través d’un humor groller que esgarrapa, l’autora aborda les primeres descobertes sexuals, els còctels emocionals propis de l’edat, la curiositat cap a les drogues i la necessitat de passar les penes en grup. Malgrat el to de comèdia, no es tracta d’una novel·la adequada per als amants de l’evasió, sinó més aviat el contrari: el llibre actua com una plantofada que recorda els alts i baixos d’una època de turbulències destinades a la recerca d’un mateix.

El nucli de la novel·la és la Johanna, una noia de família pobra que viu en un pis de protecció oficial i s’aprofita dels subsidis. Amb el pare alcohòlic i menys discapacitat del que diu i la mare sotmesa a una depressió de cavall, la Johanna es troba empresonada en un entorn que l’arrossega cap a la misèria. Haver-se de fer càrrec de tres germans petits i el poc suport que rep per part del gran no l’ajuden gaire però, malgrat les circumstàncies, decideix lluitar per convertir-se en periodista musical. I ho aconsegueix amb una rapidesa poc versemblant, tenint en compte que és una noia gens avesada a relacionar-se socialment, que acostuma a llançar acudits dolents a tort i a dret i a qui li agrada protagonitzar escenes patètiques davant de tothom.

En qualsevol cas, a partir d’aquí el llibre agafa volada i adquireix força per desenvolupar una segona part més sòlida, divertida i alhora intensa. El patetisme de la Johanna deriva en un cinisme desmesurat que es percep, sobretot, en les seves ressenyes musicals. Ella mateixa construeix la seva pròpia figura, basada en la manca de límits i les ganes de satisfer les persones que té més a prop. Però, al capdavall, la seva és una història molt marcada per una solitud que no es treu mai de sobre. D’aquesta manera, el llibre té dues cares: la més superficial, esquitxada d’ironia, i la més profunda, en què s’evidencia l’extrema necessitat de tenir companyia durant una de les èpoques més complicades de la vida.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s