Reparar els vius

Reparar els vius

Títol: Reparar els vius
Autora: Maylis de Kerangal
Any de publicació: 2015
Editorial: Angle
Traducció: Jordi Martín
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-16139-33-0

Aquesta és la història d’un cor. Un cor que accelera quan puja a la planxa de surf, que salta quan pensa en la Juliette, que s’apaivaga quan abraça la Lou. Un cor que batega per menjar-se la vida i que segueix bategant quan la ment d’en Simon Limbres s’enfonsa en una inesperada mort cerebral. Una onada narrativa travessa l’existència d’aquest cor des que en Simon pateix un accident irreversible fins que l’òrgan va a parar a un altre cos que també abraça, pensa i s’apassiona com qualsevol persona.  

La donació d’òrgans configura el tema central de Reparar els vius, però el llibre va molt més enllà d’un simple procés d’extracció. Des d’una distància prudent, la veu narrativa giravolta entre els personatges que s’apleguen al voltant d’aquest cor i en succiona els pensaments que els ofusquen la mirada. El xoc permanent de la mare acompanya la desesperació del pare, que es llança una galleda de culpa al damunt i no es desenganxa la impotència de sobre. Ara bé, el llibre no només posa el focus en la família sinó també en l’entorn mèdic d’en Simon. No es tracta, doncs, d’una història que begui de la tragèdia, sinó d’un relat sobre les circumstàncies i els esforços que fan realitat un intercanvi al límit de la vida i la mort. 

La història transcorre en 24 hores, i durant aquest temps l’autora salta de la convulsió dels familiars a la calma obligada dels metges i a la necessitat d’anar més enllà. Ho fa utilitzant frases llargues i amb un ús peculiar de la puntuació que reforça la idea de mareig davant una situació angoixant, però que manté sempre un punt d’equilibri per evitar una lectura de caos i confusions. No hi ha barreres a l’hora de traspassar passadissos i endinsar-se al món dels professionals. Els tecnicismes vessen en les converses entre doctors, tot i que aquesta estratègia narrativa no exclou en cap moment aquells que no hagin estudiat medicina. 

De Kerangal escriu amb la precisió d’un cirurgià. I ho fa enllaçant expressions pròpies d’un especialista amb diàlegs ràpids i metàfores carregades de poesia sense que el pes excessiu d’un tipus de llenguatge la faci caure de la corda fluixa. Al llibre hi ha una escena a una sala d’operacions que posa la pell de gallina, però no perquè l’autora abusi dels detalls morbosos sinó perquè transforma aquest moment en una dansa íntima saturada de vida. Només per aquestes pàgines, val la pena llegir-lo.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s