Quan siguis lliure

Quan siguis lliure

Títol: Quan siguis lliure
Autor: Maria de la Pau Janer
Any de publicació: 2015
Editorial: Columna
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-664-1974-1

En aquest cas, l’etiqueta resulta inevitable: Quan siguis lliure és una novel·la de dones i per a dones figa-flors. Maria de la Pau Janer ha escrit una història emminentment femenina que mescla l’exotisme d’Orient amb la llibertat, la solidaritat i la justícia. Ho fa jugant les tradicionals cartes de l’amor i l’amistat, de manera que el llibre transcorre sense sorpreses entre diàlegs emocionals, reflexions banals i algunes descripcions totalment prescindibles.

L’univers narratiu presenta situacions personals difícils, però el desenvolupament de la història fluixeja, en part perquè s’encalla en lamentacions i ferides. La protagonista, Aroa, escapa d’un dels últims harems i va a parar a Barcelona, on acabarà a la presó després d’encarregar-se d’un prostíbul de luxe. Ella és el pal de paller de la novel·la, que nodreix la trama principal amb dues històries. La primera l’encapçala l’exparella de Henry, l’home que també havia mantingut una relació amb Aroa. La segona gira al voltant d’una de les prostitutes que ha aconseguit fugir de la policia. Totes dues dones es juguen la vida perquè Aroa pugui aconseguir una joia que prové de la princesa Xharazad. 

Aquest és el vincle que permet a l’autora combinar el present cru d’Aroa amb el passat misteriós de Les mil i una nits. Així, la història principal es complementa amb el clàssic d’Orient, que Janer s’atreveix a reescriure per focalitzar-se en el dia a dia de Xharazad. Es tracta, per tant, d’una història on els homes més potents surten malparats: tant Henry com Xhariar (el rei que vol executar Xharazad) són personatges obscurs, cruels i obstinats que creen un fort contrast amb la suposada intel·ligència de les dones que els acompanyen.

Tot i això, la imatge d’elles tampoc s’apropa gaire a la realitat. Les dones del llibre són exageradament atractives i intel·ligents, dos elements que poc ajuden a connectar amb la història. També grinyolen les excessives reiteracions de certs missatges (“el poder de les paraules”, “el verí de l’amor”), una intriga de nyigui-nyogui que en comptes de compensar la trama la fa més tova i un dramatisme extrem massa fleuma. Llegiu-la els crèduls, prescindiu-ne els escèptics. 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s