El gusano de seda

El gusano de seda

Títol: El gusano de seda
Autor: Robert Galbraith
Any de publicació: 2015
Editorial: Salamandra
Traductora: Gemma Rovira
Pàgines: 582
ISBN: 978-84-9838-653-0

Rowling no es rendeix. Després de la superficial La vacant imprevista i del qüestionable èxit d’El cant del cucut, la mare de Harry Potter torna a fer repicar el teclat amb una nova història, en aquest cas d’intriga. I, com era d’esperar, el resultat no sorprèn: El gusano de seda té un crim macabre, sospitosos repugnants, cors trencats i alcohol a dojo. Tot plegat forma una novel·la plana amb una trama unidireccional i poques sorpreses, que es recrea excessivament en el passat del protagonista i no se surt de la pauta més convencional. 

Una altra vegada, l’heroi de l’autora és un personatge amb mancances. Al detectiu Cormoran Strike li falta un peu, però també està turmentat per l’absència d’un pare faldiller i s’ofega amb la pròpia solitud. Entre les seves clientes hi abunden les divorciades seductores i les esposes geloses, fins que l’home trenca el tedi laboral amb un cas que l’atrapa. Strike se submergeix en la investigació d’un escriptor fracassat, que poc després apareix mort. La recerca de l’assassí endinsa el detectiu i la seva ajudant, Robin, a les bambolines d’un mercat literari farcit d’autors egòlatres, editors frustrats i, en general, gent tacada de desgràcies amb molt de rencor a dins.

La descoberta i el procés per desxifrar Bombyx mori, l’obra pòstuma de la víctima, condueixen Strike i Robin cap a l’assassí a través d’un camí amb alguna pedra però sense gaires giragonses. La història té pocs amagatalls, alguns dels quals previsibles, i juga amb mala destresa la carta emocional: els fragments ploramiques del detectiu i la seva ajudant descompensen l’argument i hi aporten ben poca cosa. En canvi, una de les virtuts de Rowling és l’habilitat per caracteritzar els personatges sense caure en clixés ni tòpics, descrivint una empipadora agent literària mitjançant la seva tos i un editor torturat per les aparences, entre d’altres. També és cert que l’autora es mou amb més agilitat en l’àmbit de la fantasia, tal com es fa palès amb la narració de Bombyx mori i els seus personatges monstruosos. Per tant, tot fa pensar que li hauria sortit millor el tret si no hagués canviat de gènere. En qualsevol cas, la curiositat per veure com se’n surt Rowling més enllà de Harry Potter desemboca en una novel·la distreta però de la qual no se’n pot esperar gran cosa.  

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s