La mort del pare

 

LA-MORT-DEL-PARE-Karl-Ove-Knausgaard
Títol: 
La mort del pare. La meva lluita I
Autor: Karl Ove Knausgård
Any de publicació: 2015
Editorial: L’Altra
Traducció: Anna Llisterri
Pàgines: 494
ISBN: 978-84-943481-1-2

“Els morts ja no es poden morir un altre cop”, escriu Karl Ove Knausgård. Però el significat que els acompanya es manté en moviment com una barca surant a la superfície. La mort del pare de l’autor és la llavor del primer volum de la sèrie La meva lluita, una autobiografia novel·lada que destaca, sobretot, per la veu narrativa. A La mort del pare, l’escriptor noruec parteix de la seva pròpia quotidianitat (en general grisa) i deixa escapar pàgines i pàgines sobre sí mateix. Res és sobrer en una novel·la plena de detalls, cadascun dels quals està carregat de sentit, encara que alguns no el facin evident fins més endavant.

La primera part del llibre està feta a base de records d’adolescència. Els sopars de sardines i llet amb el germà gran, les primeres nits a fora de casa i les petites rebel•lions contra l’ordre establert marquen una història sense grans gestes, encapçalada per algú que admira els altres, se sent sol i procura ocultar les inseguretats. La relació amb la mare és pràcticament absent, mentre que el caràcter exigent del pare l’allunya d’ell i l’espanta. Knausgård ho explica amb les ferides mig tancades gràcies al pas del temps, però sense ocultar febleses ni frustracions. Hi ha escenes intenses i altres de més tedioses, malgrat que totes elles es despleguen amb una honestedat rigorosa que escup una veritat diferent i autèntica.

La història esclata a la segona part del llibre. Una vida d’excessos i alcohol ha matat el pare, que s’havia enclaustrat a casa de la seva mare. Karl Ove i el seu germà Yngve es traslladen fins a la llar de l’àvia per preparar el funeral, en un viatge que actua com una onada i retorna a l’autor totes les emocions enterrades anys enrere. Els sentiments se li escapen i el seu plor no troba consol; davant de les llàgrimes, tothom mira cap a una altra banda. Ell i l’Yngve topen amb un edifici immund, pudent i completament destrossat. En una cadira de la cuina, l’àvia fuma i repeteix frases. Els dos germans s’uneixen per reparar l’antic escenari d’infantesa i, mentre desfan la brutícia, s’empassen la realitat i comencen a pair la mort del pare.

Karl Ove Knausgård és un antiheroi tèrbol, obsessionat i tancat en sí mateix. Examina la memòria a través de la distància i n’extreu experiències que aboca a raig a cada pàgina, com qui deixa escolar el cafè per la pica de la cuina. És per això que la cruesa d’algunes situacions contrasta amb l’atmosfera rutinària de moltes altres, encara que de totes elles n’emana una introspecció minuciosa i implacable. El llibre s’obre com una finestra a la intimitat de Knausgård i furga en la seva essència, alhora que mostra que, per entendre el món, cal allunyar-se’n.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s