La bona sort d’ara mateix

La bona sort d'ara mateix

Títol: La bona sort d’ara mateix
Autor: Matthew Quick
Any de publicació: 2014
Editorial: Periscopi
Traducció: Ernest Riera
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-941737-0-7

Les històries de superació no sempre s’arreglen amb un final feliç. Matthew Quick, autor d’El lado bueno de las cosas (DeBolsillo 2009), torna a publicar sobre persones fràgils que la societat observa de lluny i amb recel, però que, per diverses circumstàncies, aconsegueixen superar les seves incapacitats socials. En aquest cas, el protagonista és un home amagat rere les faldilles de la mare fins als 38 anys, quan ella mor. Per superar la pèrdua, en Bartholomew començarà a escriure un conjunt de missives adreçades a l’actor Richard Gere que, com és previsible, no respondrà.

De fet, Gere no només es converteix en confident sinó també en una mena d’amic invisible, que s’apareix a en Bartholomew i li suggereix què ha de fer quan es troba en un cul de sac. Entre ell i un homenet minúscul que habita al seu estómac, exerciran de consciència del protagonista i l’ajudaran a deixar una mica enrere la seva fama de tarat. Un capellà bipolar, una psicòloga maltractada i una noia silenciosa omplen els capítols inicials de la novel·la en un centenar de pàgines narrativament fluixes però fàcils de llegir. Entre els mantres del budisme i les creences catòliques, Bartholomew anirà aprenent a relacionar-se i descobrirà que la vida fora de casa no és tan terrible com s’imaginava. A aquest procés cal afegir-li un reguitzell de fenòmens paranormals (que, afortunadament, queden desmentits pel mateix protagonista) i un secret familiar.

Si bé la idea de fons no és dolenta, els elements que configuren l’essència de La bona sort d’ara mateix no acaben de quallar. Tot i que en Bartholomew té una lleu discapacitat, no té cap mena de problema en racionalitzar els problemes i, fins i tot, en algunes ocasions és ell mateix qui guia els altres a l’hora de prendre les decisions. Ja sigui pel subtil deix de literatura d’autoajuda o bé perquè la resta d’elements nofuncionen com una unitat, la història provoca un escepticisme in crescendo que no desapareix malgrat les darreres (i millors) pàgines de tot el llibre.

 

Advertisements

One thought on “La bona sort d’ara mateix

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s