Barba xopa de sang

Barba xopa de sang

Títol: Barba xopa de sang
Autor: Daniel Galera
Any de publicació: 2014
Editorial: L’Altra Editorial
Traducció: Josep Domènech Ponsatí
Pàgines: 385
ISBN: 987-84-942160-3-9

Un paradís costa d’explicar sense sucumbir als tòpics ni caure als paranys del ridícul. Les platges brasileres de Garopaba ho tenen tot per seduir el lector àvid de paisatges idíl·lics, però saber-ne traslladar els atractius a una novel·la és feina d’autors virtuosos amb un sac ple de recursos narratius. I Daniel Galera se’n surt prou bé, sobretot si es té en compte que l’argument de Barba xopa de sang adopta un paper secundari i que pràcticament no hi ha una pàgina del llibre sense descripcions.

Hi ajuda una patologia estranya que condiciona la vida del protagonista, un entrenador de natació fort com un roure però incapaç de recordar les cares de la gent. Aquest fet l’obliga a descobrir les fesomies d’amics i coneguts una vegada rere una altra, alhora que malda per destriar els detalls físics que li permeten identificar la seva gent.

Ell és tan anònim com les persones que l’envolten. Va a parar a Garopaba per desxifrar el suposat assassinat del seu avi en un indret on els seus habitants asseguren fermament que mai s’ha matat a ningú. Però les incògnites d’aquesta història obscura no reaccionen a les lectures impacients. El llibre de Galera adopta la cadència d’un mar en calma i avança sense presses, al ritme compassat de les onades.

Aquest batec pausat dóna peu a l’escriptor brasiler perquè desplegui totes les seves habilitats a l’hora d’explicar cada escena, aturant-se en la bellesa dels detalls. El brogit dels pescadors al port, les il·lusions palpables a les festes locals i el gust de l’oceà en tempestat prenen forma a través d’un llenguatge precís i minuciós, que transporta el lector a uns paratges fascinants però també traïdors. Subtilment, Galera demostra que el poder de les grans descripcions rau en la senzillesa de les paraules exactes.

L’èxode del protagonista a Garopaba l’ajuda a canalitzar dilemes amb la pròpia identitat i l’enganxa a una solitud reconfortant, que només deixa espai a la gossa del seu pare, un animal tossudament fidel que l’acompanyarà després d’una tragèdia familiar. En una rutina de silencis i observacions, Galera parla d’odi, de perdó, de destins i de religió sense que se li escapin els enamoraments equivocats ni el dolor de la pèrdua. Tot plegat culmina amb un final ferotge, en què es remouen els interrogants del passat per tancar les ferides i seguir endavant.

Anuncis

One thought on “Barba xopa de sang

  1. Aquest és un d’aquells llibres que et genera curiositat, però amb la teva ressenya m’has convençut… de no llegir-lo. L’argument em convenceria del contrari, sembla prou friki com perquè em pugui agradar, però no suporto les descripcions en excés i la lentitud només li tolero a Murakami. Res, gràcies per l’avís, hi incideixes tant que entenc que no exageres. No és un llibre per mi, llàstima.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s