Lolito

Lolito

Títol: Lolito
Autor: Ben Brooks
Editorial: Empúries
Any de publicació: 2014
Traductor: Ernest Riera
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-9787-926-2

L’Etgar beu te amb Nesquik i té por. Mira documentals sobre la natura i té por. Es masturba amb un mitjó al penis i té por. Per primera vegada en 15 anys, el noi experimenta la solitud associada a una ruptura amorosa que l’ha trasbalsat. Sort en té que els seus pares han marxat de vacances i pot tancar-se a casa per desaparèixer del món exterior. Per espolsar-se els temors, s’aboca a l’anonimat de l’univers virtual on coneix la Macy, una atractiva mestressa de casa que li triplica l’edat. No triguen gaire a enviar-se fotos amb poca roba i a compartir converses pujades de to.

Però el sexe només representa una petita ramificació del dolor de l’Etgar. Davant la frustració de la pèrdua amorosa, el noi canalitza els sentiments llançant bufetades a tort i a dret i convertint casa seva en una cort de porcs. Al seu voltant, tot és grosser i obscè: vídeos escabrosos d’animals, borratxeres sense inici ni final, pensaments fúnebres i un gos estúpid que s’alimenta de ronyons crus i té els esfínters descontrolats. Tanta escabrositat abassega al principi i esdevé tediosa cap a la meitat del llibre, quan ha quedat ben clar que l’Etgar és innocu al fàstic i que no se’n surt a l’hora de gestionar la seva dinamita emocional. Només escrivint una sèrie de poemes farcits d’escatologies i insults aconsegueix escopir la ràbia provocada per les traïcions i els enganys de la seva ex.

Lolito pot arribar a escandalitzar els sectors més conservadors de la societat i, alhora, despertar l’acceptació d’aquells que busquen una novel·la amb ànsies trencadores i sense cap mena de tacte vers el lector. De fet, el Lolito de Brooks no té res a veure amb la Lolita de Nabokov, ni falta que li fa. L’elegància narrativa del segon queda ben lluny de la prosa fulminant del primer. Brooks parla dels joves des de la vessant més destructiva, en un relat que evidencia com l’adolescència és l’època més inestable i perillosa de qualsevol ésser humà. La novel·la presenta parts interessants que, en la majoria dels casos, provenen d’una imaginació desbordant afavorida per la “gent petita” que habita al cos de l’Etgar. Ara bé, la força que genera tanta brutícia física es dilueix com una bala mal disparada, que perd la direcció perquè la seva potència en desvia el traçat. Detalls absurds com disfressar-se de panda per escapar d’un mateix o bé autoconvertir-se en el protagonista dels telenotícies no acaben de quallar.

Tenint en compte l’edat i la trajectòria de Brooks, no hi ha dubte que la seva ficció explosiva té just al davant un llarg camí per recórrer. I que el viatge només tindrà èxit si aprèn a potenciar allò que el fa original sense caure en la mediocritat.

Advertisements

One thought on “Lolito

  1. Suposo que no l’has llegit amb l’edat que toca, he vist comentaris d’adolescents que matarien perquè en Brooks els signes el cul. Aquesta generació ja té una icona, i per sort a tu i a mi ja se’ns ha passat l’arròs. No el llegiré, naturalment.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s