La cinquena planta

La cinquena planta

Títol: La cinquena planta
Autor: Manuel Baixauli
Any de publicació: 2014
Editorial: Proa
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-7588-404-2

Pocs dies després d’enllestir L’home manuscrit, Manuel Baixauli va començar a sentir com les extremitats se li adormien fins a quedar immobilitzat al llit d’un hospital. L’escriptor va patir la síndrome de Guillain-Barré, però aquesta malaltia només és una excusa dins La cinquena planta. Baixauli ha escrit una història laberíntica en què les aparences enganyen i els límits de la realitat es fonen com ho fa la cera sota els efectes d’una flama. A La cinquena planta no hi ha lamentacions ni victimisme, sinó obsessions incansables i moltíssima curiositat.

Escrita en tercera persona, la novel·la arrenca amb l’arribada de B a un sanatori per rehabilitar-se de la malaltia que l’ha convertit en una pedra. Un calidoscopi de personatges extravagants s’encreuarà amb el protagonista i els seus intents fallits d’accedir a l’enigmàtica cinquena planta de l’edifici. En un vaivé entre present i passat, Baixauli desplega una atmosfera estremidora on tothom és un boig en potència. Elements com els dibuixos d’Orofila, les imatges de Foto i la música de Fix fan brillar la vessant més irracional de l’obra.

Sense perdre el fil en cap moment, Baixauli combina fragments metaliteraris amb monòlegs existencials i reflexions sobre l’art, la música i la pintura. La veu narrativa de l’autor, densa però fluïda, transporta el lector en un viatge introspectiu per retrobar-se amb la fugacitat humana i evidenciar que l’inconscient pot prendre totes les formes possibles.

Anuncis

3 thoughts on “La cinquena planta

  1. Bon comentari.
    A mi m’ha semblat un llibre únic, genial. Potser si l’autor, en comptes de ser d’un poble valencià, fos de l’altra part del món i tingués un nom exòtic, arrasaria a les llistes de vendes i a la premsa.

  2. Em sembla que a tu Baixauli t’agrada força, oi? Fa poc vaig llegir ‘L’home manuscrit’ i em va costar una mica, el vaig trobar enrevessat. Ell no sé si perd el fil, però jo sí. Tot i que no el descarto aquest, segurament, i en tot cas, trigaré a llegir-lo.

    • Xexu, sense esforç no hi ha recompenses. Tot i que a mi, L’home manuscrit em fou un plaer gairebé tan gran com La cinquena planta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s