Els ambaixadors

Els ambaixadorsTítol: Els ambaixadors
Autor: Albert Villaró
Any de publicació: 2014
Editorial: Destino
Pàgines: 688
ISBN: 978-84-9710-240-7

Jugar a reescriure la història és arriscat. A Els ambaixadors, Albert Villaró imagina una Catalunya independent des del 1934, però que encara pateix la rancúnia d’Espanya, que li segueix buscant les pessigolles. L’amenaça d’una arma mortífera per part del territori veí obliga a mobilitzar una antiga xarxa d’espies cap a Madrid, amb la missió de destapar tots els detalls de l’operació.

Convertit en un dels mites de la intel·ligència catalana, mossèn Farràs torna de l’exili per agafar amb força les regnes de l’aventura. Els errors del passat queden pal·liats per la transcendència de la situació, que fins i tot involucrarà agents irlandesos i un rus envoltat de misteri. Villaró mescla personatges de ficció amb altres de ben coneguts, entre els quals destaca Andreu Nin amb la seva bola roent a l’estómac i un divertidíssim Josep Pla que impregna l’obra d’un to satíric indispensable.

Tots plegats configuren una banda de súperherois de pacotilla que farà anar de corcoll polítics i militars corroïts per la memòria i sense gaire paciència. En una Espanya rància que emana pudor de resclosit, Farràs i companyia faran mans i mànigues per sobreviure entre sotanes, prostitutes i esbirros de tota mena. A ritme trepidant i esquitxada d’ironia, l’obra avança sense traves i regala moments brillants com una escena al consolat que fa pixar de riure i el rescat més surrealista de la història de la tortura espanyola.

Segurament el context actual, en què la independència de Catalunya apareix a tort i a dret, afavorirà la bona rebuda d’Els ambaixadors a les llibreries. Però la novel·la de Villaró va més enllà de la plena sobirania. La gràcia del llibre rau en el retrat que l’autor fa tant d’uns com dels altres, exagerant-ne els trets fins a extrems de caricatura, i deixant espai a les reflexions introspectives d’uns personatges que són espies però també humans. Al cap i a la fi, el Premi Josep Pla 2013 no és res més que una gran mentida en què s’evidencia la salut de les societats capaces de riure’s d’elles mateixes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s