L’altra

L'altraTítol: L’altra
Autora: Marta Rojals
Any de publicació: 2014
Editorial: RBA-La Magrana
Pàgines: 336
ISBN: 978-8482646664

El sacseig emocional que provoca L’altra no el treu res ni ningú. La darrera novel·la de la Marta Rojals és un remolí que agafa embranzida i no s’atura fins al final. L’escriptora torna a les llibreries amb una història contundent, que despulla la fragilitat humana mitjançant un calidoscopi de relacions farcides d’esquerdes.

Ha passat molt temps des dels entrebancs pocatraces de l’Èlia de Cal Pedró. Lluny de l’arquitecta explosiva i divertida que va fer de motor a Primavera, estiu, etcètera (La Magrana, 2010), la protagonista de la segona novel·la de Rojals destil·la dolor, incomprensió i molta manca d’afecte. L’Anna frega la quarantena arrossegant una relació enverinada, que trontolla entre la necessitat de tenir en Manel al seu costat i la ràbia sostinguda que ell li desperta. Dissenyadora sense vocació, extremadament críptica i poc amant de les converses, la seva existència s’ha habituat als sotracs convulsius que la vida li va deixant anar i que la fereixen en silenci. En un món que no l’entén, l’Anna toparà amb en Teo, un jove igual d’estrany en l’univers convencional, que li servirà d’impuls per treure el cap de sota l’aigua i respirar.

L’ombra dels canvis transcendentals plana damunt d’uns personatges orgullosos, covards i amb una certa tendència infantil que els impedeix dir la veritat. L’impacte de la crisi econòmica i l’empremta d’un passat tèrbol els perseguiran sense treva, en una novel·la que accentua la presència del sexe i es nodreix dels secrets entre amics i amants. Rojals aparca el caos humorístic del seu debut i construeix una història més seriosa, però sense perdre la potència literària que autentifica la seva escriptura. La introspecció d’una protagonista turmentada pren les regnes de L’altra, i juga amb la sensació d’aïllament, mitjançant diàlegs i experiències que retrunyen dins la seva ment. Però la profunditat de l’argument no exclou l’agilitat narrativa. El text llisca sense obstacles gràcies a un estil gens encarcarat, que salta de frase en frase com qui no vol la cosa i, alhora, lliga els fragments d’una novel·la sense buits ni forats.

En aquesta ocasió, Rojals s’apropia d’un deix lingüístic gironí menys accentuat que el dialecte ebrenc de la seva primera obra. Tot plegat, sense deixar enrere la proximitat del text. Les entranyes del dia a dia s’exposen amb una veu narrativa tan propera que espanta, però que no requereix diccionaris. Una vegada més, Rojals fa malabarismes amb les paraules i demostra que l’escriptura més prodigiosa és aquella que sembla fàcil d’elaborar tot i que, en realitat, no ho és gens.

Advertisements

4 thoughts on “L’altra

  1. “una veu narrativa tan propera que espanta” , doncs si, no hi puc estar més d’acord. Aquesta dona es veu que va sobrada d’intel·ligència i la deixa anar en un discurs aparentment planer però que és dinamita pura.
    Magnífica entrada!!

  2. No he volgut llegir la teva ressenya fins que no l’he acabat, i veig que l’has clavat. Comparteixo tot el que dius, un llibre magnífic.

  3. L’autèntica: una nova novel•la esperadíssima i anhelada pels qui gaudirem de primavera,estiu,,i som fans incondicionals de la Marta. Com sempre uns diàlegs sorprenents i frescos, una prosa ràpida i molt puntejada, un treure partit dels personatges les situacions, els moments d’una vida característica de les grans ciutats. Un gran ventall d’expressions i més formes de comunicació, a cor que vols. Així l’acció flueix i embarga passada la primera meitat del llibre. I a més d’un argument tan banal com la vida mateixa, això si d’uns personatges al límit, en treu un partidàs.
    El motor gira a tot drap fins passar-lo de voltes i les ganes de llegir t’embolcallen i eo! Que hi ets? La dona em crida a sopar.

    L’altra: Personatges versemblants? Nel que més que bo sembla bobo, això si dropo i instal.lat al paro amb ganes, quin menjaciris!!una Cati que pentina més que canes( te 60-70 anys) i es permet el luxe de lligar amb influents regatistes de blazier blaumarí i yate a Ibiza i que es “ses colmo de la modernitat” per dir reina i castellanismes a tutti plein, encara hi ha frikis així a can Barna? El Teo, sord, sol, jove i amb gossa i per acabar-ho d’adobar la cunyada ocupa a casa. I l’Anna feta un drap, amb aquesta corrua de personatges…
    Prosa ràpida, veloç, vertigen!!! Quina mania a apuntar fets que esdevindran a mitges tintes, acabes rellegint la pàgina tres vegades, sembla que el cervellet de la Marta va tant de pressa que brollen les idees i falta temps per assimilar-les.
    I els apunts de moda ? bits, watsap, face com llegirem aquest llibre d’aquí quaranta anys?Aquests detalls faran que l’obra tingui data de caducitat?
    Tot plegat que passat l’embranzida inicial i fetes les presentacions ni el sexe tan explícit i sofisticat ni els embolics d’una cunyada que fa basarda i la família i el carai de la crisi em van distreure i el llibre se’m feia pesat i agre de digerir , i al final vaig a trobar a faltar un gir d’aquells de la Flàvia que et despullen de cap a peus. Potser un fill del Teo?

    En definitiva Marta soc del teus, ganxet i del camp dels pelacanyes, que faràs amb un bon guió i quant refrenis una mica, ordenis les teves idees i en gaudim amb repòs i delectació?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s