Quan jo tenia cinc anys em vaig matar

Quan jo tenia cinc anys em vaig matar

Títol: Quan jo tenia cinc anys em vaig matar
Autor: Howard Buten
Any de publicació: 2013
Editorial: Blackie Books
Pàgines: 190
ISBN: 978-84-941676-8-3

Per la ment d’una criatura hi passen moltes coses, bona part de les quals no són veritat. El poder de la fantasia és gairebé inabastable quan s’és petit, i a vegades això pot esdevenir una trampa. La imaginació explosiva d’en Burt resulta una teranyina enganyosa a Quan jo tenia cinc anys em vaig matar, on les inofensives històries de Tarzan i Superman són vistes amb indiferència a través de la mirada escèptica dels grans. Howard Buten ha escrit una novel·la entranyable des de les arrels, en què la innocència pròpia de les criatures és jutjada amb tanta fredor que el món dels adults genera rebuig i ràbia.

Si en Burt no li hagués fet res a la Jèssica, no hauria anat a parar al Centre d’Internament Infantil. Allà, un doctor Nevele incomprensiu topa amb els silencis del protagonista, que navega en un mar de confusió i incertesa d’on no aconsegueix sortir. La solitud i l’aïllament del petit de vuit anys són extremadament tangibles a l’obra que, gràcies a un narrador directe i en primera persona, transmet sentiments a flor de pell. Mitjançant una veu franca i sincera, en Burt exposa com s’enfronta a uns adults que no l’entenen i el manipulen sense manies, provocant-li atacs i rebequeries furioses per fer front a un buit emocional massa gran per la seva edat. Es tracta d’una narració directa, en què la figura del metge convencional xoca frontalment amb la del monitor obert a noves fórmules per provar de desxifrar què s’amaga rere els pensaments d’un nen amb problemes d’autisme i d’identitat.

La novel·la és tan senzilla com ho són els infants a l’hora de justificar allò que no saben d’on ve. En Burt es refugia en un univers on els llums del carrer mai es veu com s’encenen i els caramels, abans d’esmorzar fan mal de panxa, i Buten ensenya així com el prisma dels nens és tan vàlid com qualsevol. La prosa de l’autor llisca entre flash-backs i monòlegs interiors sense patir sotracs i fent avançar a bon ritme la novel·la. Malgrat el títol esfereïdor que dóna nom a l’obra, la història d’en Burt resulta un relat agredolç que culmina amb un esclat de tendresa.

Advertisements

3 thoughts on “Quan jo tenia cinc anys em vaig matar

  1. Tinc aquest llibre a la llista de la compra. Després de llegir la teva ressenya em segueix generant tanta curiositat com abans, així que acabarà caient. És un dels objectius per aquest any.

  2. Em va cridar molt l’atenció la portada i el títol i en vaig llegir un fragment a la llibreria i em va agradar. Després de la teva ressenya em reafirmes l’opinió i suposo que aviat me’l llegiré.

  3. El títol no m’ha agradat mai i no havia fet l’esforç ni de saber de què anava. Després de la teva ressenya potser m’ho miri amb uns altres ulls

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s