14

 Títol: 14
 Autor: Jean Echenoz
 Any de publicació: 2013
 Editorial: Raig Verd
 Pàgines: 123
 ISBN: 978-84-15539-60-5

Narrar la guerra amb sobrietat i alhora commoure. Resulta paradoxal però és possible, i així ho demostra Jean Echenoz en poc més de 120 pàgines. La força narrativa de l’escriptor es fa evident des de la senzillesa estilística però carregada d’intensitat. No es necessiten llargues elucubracions per explicar grans conflictes, i Echenoz ho deixa ben clar. Amb 14, l’autor francès passa la mà per la cara als escriptors estancats en les frases pomposes però tan buides de contingut que mai acaben d’arribar al lector.

Tres protagonistes, tres històries, tres punts de vista. Quan la guerra aterra a la ciutat de l’Anthime, aquest poc s’imagina com li sacsejarà la vida. El conflicte bèl·lic l’obliga a canviar les plàcides passejades en bicicleta pels combats arran de trinxera, on la mort i el dolor ho impregnen tot. A en Charles també se li capgira el dia a dia i ha de marxar lluny de casa, mentre que a la Blanche li toca resignar-se i esperar.

Echenoz enllaça la calma somorta d’una ciutat buida amb el terrabastall d’un enemic incansable, i tot des d’una perspectiva freda i implacable davant els fets. No és més rellevant la ferida mortal del company del costat que la vestimenta dels soldats, de manera que no hi ha recreacions macabres en l’obra malgrat les atrocitats hi són ben presents. Amb una veu narrativa sorprenentment simple, Echenoz transmet des de les olors llunyanes fins a les estratègies militars amb la mateixa eficàcia. En definitiva, un autor sintètic però capaç de remoure-ho tot.

Advertisements

3 thoughts on “14

  1. Si ja em semblava que el problema el tenia jo. Probablement no és un llibre d’aquells que podria considerar dels meus preferits, però llegint ressenyes posteriorment he captat tot allò que se’m va escapar mentre el llegia, i això vol dir que no ho vaig fer amb l’atenció que es mereixia. La sensació que m’estava perdent coses sí que la tenia, així que em deixo una nota mental de rellegir-lo en un futur, com m’has recomanat. Si ho faig amb més concentració segurament aconseguiré que m’agradi molt més del que ho va fer el primer cop. Qüestió de saber triar bé el moment.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s