Dos taüts negres i dos de blancs

Dos taüts negres i dos de blancsTítol: Dos taüts negres i dos de blancs
Autor: Pep Coll
Any de publicació: 2013
Editorial: Proa
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-7588-407-3

Alerta amb la nova obra de Pep Coll, perquè rere aquest relat d’un crim espantós s’hi amaga una narració literàriament rellevant. Dos taüts negres i dos de blancs s’erigeix a partir d’una constel·lació de personatges molt ben caracteritzats, que giren al voltant de l’òrbita establerta per l’assassinat complet d’una família de masovers amb dues criatures. La reconstrucció d’una història terrible i el silenci per part dels habitants de Carreu davant el crim esbranca la imatge idíl·lica del món rural i fa emergir la salvatgia humana més ferotge.

La infantesa de Pep Coll va estar marcada per l’ombra d’una masia pallaresa on els autors de la matança van viure durant anys, malgrat haver reconegut el crim. Per donar resposta a les incoherències judicials, l’autor retrocedeix fins als anys 60 i teixeix una novel·la coral en què cada capítol dóna veu a un protagonista esquitxat pels fets. El llast de la Guerra Civil es barreja amb el vocabulari de pastor i l’ambició de la terra, i de tot plegat en sorgeix una història molt ben travada en què es difón la frontera entre ficció i realitat.

Una mica de paciència resulta necessària per endinsar-se en el relat, que distribueix la potència narrativa al llarg de 400 pàgines i no acaba d’arrencar fins al primer terç del llibre. Ara bé, l’espera val la pena per topar-se amb retrats excel·lents com el de l’Amàlia i el del Mílio, que aporten una càrrega literària indispensable en una novel·la d’aquestes característiques. De l’obra de Pep Coll i les narracions de Carles Porta, ambdós autors amb trets similars, n’està sorgint darrerament un nou periodisme a la catalana força interessant. Veurem què més en neix.

Anuncis

3 thoughts on “Dos taüts negres i dos de blancs

  1. Vaig llegir Porta fa poc, i potser deixaré passar una temporada abans de llegir un relat similar, tot i que em va agradar. Interessant proposta.

  2. N’he llegit bones ressenyes, algunes fan referència a Capote i la seva “A sang freda”. Nius, és l’últim que he llegit de l’autor i em va agradar força, així que me l’apunto.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s