La dona que es va perdre

La dona que es va perdreTítol: La dona que es va perdre
Autora: Marina Espasa
Any de publicació: 2012
Editorial: Empúries
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-9787-771-8

Mapes i GPS queden totalment prohibits si es vol gaudir de La dona que es va perdre, però també estan vetats els telèfons mòbils, les presses i qualsevol distracció. El surrealisme de Marina Espasa s’articula en una arquitectura complexa que requereix una ment oberta i un lector nòmada disposat a canviar d’univers d’un moment a l’altre. Tan sols en l’ús del llenguatge, planer i senzill, l’autora deixa un petit espai per a les referències conegudes i les expressions quotidianes. Més enllà de les paraules, La dona que es va perdre esdevé una muntanya russa narrativa de talps sense un cor estable i humans guiats per l’instint més primari.

La primera novel·la de Marina Espasa narra l’enamorament de l’Alícia, una arquitecta entristida per la ruptura d’una relació anterior. L’amor, però, retorna a la vida de la protagonista de la forma més inversemblant, ja que un talp topògraf i miop té el cor robat a l’Alícia. Amb capítols curts i sense dil·lacions, Espasa erigeix una realitat extravagant en què, des de sota terra, els talps planegen la invasió del món dels humans. La relació de l’Alícia i el topògraf sembla condemnada al fracàs, però ella lluita per fer-la possible a través d’una cursa original i alhora molt estrafolària.

En un claríssim homenatge a l’Alícia de Lewis Carroll, Espasa ha ideat una obra que surt de tots els esquemes amb idees brillants com la màquina d’intercanvi de sexes que fa anar de corcoll els perseguidors de talps. L’estil narratiu fresc i àgil, similar al de Jordi Nopca, alleugereix la novel·la del pes d’un surrealisme feixuc i la converteix en una faula divertida i agradable. Tanmateix, cal anar en compte perquè sota el relat de l’Alícia i el talp s’hi amaga una història de pors, dubtes existencials i desconcert que fan tancar el llibre amb cara d’interrogant.

També se n’ha parlat als blogs Llibres, i punt! i Viu i llegeix.

Anuncis

2 thoughts on “La dona que es va perdre

  1. A mi m’hi sobrava un puntet de surrealisme. L’escriptura sí que és planera, i vas llegint bé, però tot plegat és massa estrafolari i em va deixar un gust una mica agredolç. Una obra destacable, però a l’hora massa estrafolària perquè consideri que és una gran novel·la. Amb tot, si ho penso bé, m’agradaria poder escriure d’aquesta manera, fent gal·la d’una imaginació sense límits i trenant una història no apte per gent de mires curtes. I reconec que jo no sóc precisament qui té les mires més llargues d’aquest món…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s