Bedlam

Bedlam

Títol: Bedlam. Darrere les hores càlides
Autora: Mar Bosch Oliveras
Any de publicació: 2012
Editorial: Empúries
Pàgines: 228
ISBN: 978-84-9787-843-2

Bedlam desconcerta. La primera novel·la de Mar Bosch deixa una rèmora estranya i confusa, provocada pel surrealisme pur d’aquest relat amb deixos infantils però clarament adreçat a adults. La variabilitat dels límits entre realitat i fantasia s’entrellaça amb les contradiccions narratives de l’obra, que capgira la sintaxi i passa per alt les normes d’estil per relatar amb total llibertat les aventures més estrafolàries d’un poble misteriós. Amb la tendresa encantadora de les faules per a criatures, Bedlam aborda qüestions com la síndrome de Down, la discriminació social i l’abandonament de la gent gran a través d’una veu dolça i innocent però completament inquietant.

En algun racó no gaire lluny de Girona, Bedlam és l’escenari dels fenòmens més insòlits. Al poblet, minúscul i gairebé desconegut, l’hivern apallissa la tardor i s’instal·la permanentment a la vila, els arbres es mouen de lloc i un pou immens recull totes les coses que s’han perdut. Els habitants de Bedlam, però, tampoc fugen de l’extravagància; l’Haiku és un nen blau, el professor Poc pensaja i l’Agnès fa bufandes quilomètriques per no perdre el seu fill. Una imaginació desbordada vesteix Bedlam de personatges singulars però amb problemes d’allò més corrents. Mar Bosch enfoca divorcis i adopcions amb els ulls dels més petits, despullant-los de la seriositat adulta i llançant preguntes a l’aire que conviden a la reflexió.

Bedlam és un trencaclosques ben escrit i amb una idea original de partida, però té errors. L’estructura fragmentada de l’obra fa salts sense contextualitzar-los, marejant el lector per l’absència d’un esquelet narratiu que malgrat estigui desordenat tingui un mínim de sentit. Tal confusió es reforça amb canvis de temps verbals dins els mateixos paràgrafs que fan dubtar de si els girs són premeditats o bé la novel·la necessita unes quantes revisions gramaticals. Un final poruc i algun error ortogràfic no són de gran ajuda a la història, que insinua massa tímidament sense atrevir-se a donar el cop d’efecte per fer de Bedlam un relat rodó.

Advertisements

2 thoughts on “Bedlam

  1. Doncs a mi, “Bedlam” m’ha agradat molt. No he vist els errors estructurals o gramaticals tan estridents com en la teva crítica poses de manifest , com de la mateixa manera, tampoc vaig al cinema per intentar comptar les “pífies”. El final de l’obra no és gens “poruc” , i si s’han de posar uns quants adjectius a “Bedlam” , tant a la resolució final com a tota la novel·la en general, és de valenta, atrevida, innovadora, fresca, orginal, emocionant , colpidora, reflexiva, Intel·ligent, irònica, surrealista, lírica i encantadorament tendre.

  2. Retroenllaç: Les generacions espontànies | Racó per llegir

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s