La casa del silenci

La casa del silenci

Títol: La casa del silenci
Autora: Blanca Busquets
Any de publicació: 2013
Editorial: Rosa dels Vents
Pàgines: 237
ISBN: 978-84-01-38819-4

Sembla que els violins estan de moda. Després de l’immens Jo confesso de Jaume Cabré, Blanca Busquets adopta també un violí centenari com a tronc narratiu de La casa del silenci. Malgrat les sospitoses similituds amb l’Storioni de Cabré, però, la història de Busquets queda relegada en una novel·la tova i carrinclona on la força introspectiva dels personatges només demostra que l’autora sap moure’s amb agilitat entre veus narratives de perfils diferents.

De nou en una obra de Busquets, les dones prenen el protagonisme d’una història d’amors passionals, odis cecs i secrets ocults. Si a La nevada del cucut l’escriptura era el vincle que unia els personatges, en aquesta ocasió l’autora opta per fer de la música l’enllaç que justifica la successió de capítols breus on una minyona invisible, una senyoreta de classe alta i una artista sorgida de la misèria aboquen les seves cabòries més íntimes. Amb una narrativa en primera persona on la complexitat literària és absent, La casa del silenci s’alimenta dels monòlegs personals per engendrar una novel·la d’intrigues simples i conflictes carrinclons.

L’estil senzill i pràctic de Busquets fa de l’obra una lectura fàcil i amena, que malgrat la seva evolució monòtona i plana és un bon entreteniment si no es té res millor a mà. L’obra destaca per la fragmentació en l’estructura, que avança en funció de les vivències de cada personatge, i per la veu narrativa de la criada, que de tots els protagonistes és el més ben aconseguit. Tanmateix, la manca d’originalitat i la preeminència d’una trama ensucrada i fluixa fan que La casa del silenci caigui en la mediocritat literària.

Anuncis

3 thoughts on “La casa del silenci

  1. És la primera ressenya que llegeixo on el llibre no acaba de convèncer, gràcies per la sinceritat. Només he llegit “El jersei” i em va agradar força, sap com tractar i apropar-nos els personatges amb aquest estil d’aparença senzill i de lectura agradable. Tinc altres llibres pendents de l’autora, aquest, de moment, haurà d’esperar.

    Segurament la coincidència amb la utilització d’un violí, com en Cabré, marcarà els primers comentaris de la novel•la, la moda com molt bé dius. En la presentació a Barcelona s’hi va referir , però segons va explicar, el que és realment important, és la peça musical, aquest joc o lluita de violins ( Concert de violins de Bach) que és el que volia transmetre. En fi, cal llegir-la per esbrinar-ho del cert. Bona ressenya.

  2. Coincideixo amb Quadern de mots, gràcies per la sinceritat!

    Com la cosa va de “confessions”, us diré que els llibres de la Blanca Busquets no m’han interessat mai gaire, però com no l’he llegida no puc opinar, ésclar!

    Una abraçada lectora i entusiasta dels teus apunts!

    SU

  3. Quadern de mots jo recomano fervorosament La nevada del cucut, la trobo molt rodona. A La casa del silenci estic d’acord que li manca alguna cosa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s