Las leyes de la frontera

Títol: Las leyes de la frontera
Autor: Javier Cercas
Any de publicació: 2012
Editorial: Random House Mondadori
Pàgines: 384
ISBN: 9788439726883

Les bones novel·les passen desapercebudes. Las leyes de la frontera arrela sense fer soroll, amb un relat penetrant i a la vegada discret que demostra l’extraordinària capacitat de Cercas a l’hora de narrar. L’obra fa gala d’una història aparentment senzilla però carregada de matisos, que funciona mitjançant el ritme adequat i una veu narrativa exacta. Tot plegat, la recepta ideal per bastir una novel·la sense fissures i perfectament equilibrada.

Les distàncies són relatives a la Girona dels anys vuitanta. En la misèria més absoluta, joves d’emigrants fan amistat amb les drogues i la delinqüència mentre, pocs metres més enllà, els fills de famílies benestants segueixen obedients el camí que se’ls ha traçat. Un d’ells, Ignacio Cañas, escapa de la pauta social i irromp en la banda del Zarco, el líder juvenil més buscat a la ciutat. Entre la boirina de la marihuana i els assalts de pacotilla a bancs, Las leyes de la frontera acompanya Cañas en un estiu on saltarà les barreres de la infantesa i descobrirà que les persones són dèbils i cometen errors.

Cercas no s’atura en les bogeries d’un amor adolescent i d’un rancor venjatiu que dissipen els límits de Cañas, perquè Las leyes de la frontera no té només un protagonista. Les errades també apareixen amb el pas del temps i la mitificació del Zarco, que els anys converteixen en una figura mediàtica gairebé invencible. Així, a través d’una introspecció magnífica dels personatges, l’obra desemmascara llegendes urbanes i delata amb tenacitat les febleses humanes, alhora que apunta, de retruc, a una crítica del tràfic d’influències i la violència submergida dins el sistema judicial espanyol.

La destresa de l’autor a l’hora d’escriure és inqüestionable. En aquest cas, Cercas s’apropia del gènere periodístic per fer ús de la narrativa oral mitjançant entrevistes ficcionades que aporten versemblança a una obra on vessa el valor afegit. El secret de Las leyes de la frontera és la conjunció justa i precisa dels millors elements narratius, que erigeixen una novel·la on l’excel·lència es fa evident, sobretot, quan posa punt a la darrera frase.

Anuncis

2 thoughts on “Las leyes de la frontera

  1. Que vols que et digui. M´ha decebut. Penso que Cercas, una mica desestabilitzat per fer a la primera, la seva obra prima ,Soldados de salamina li manca un tema cabdal i proper per expressar-se amb ganes. Així convenç quan toca la guerra civil a l’esmentada o el cop d’estat a “Anatomia de un instante”. Ja xiuxiueja amb la guerra del Vietnam a la “Velocidad de la luz” i amb el present, el tema del Vaquilla, li falta cos per explicar tantes coses com vol dir i al final acaba confonen. Apart que no s’enten massa que el protagonista sigui objecte de “bulling” i que per mort d’una sensual i inesperada mamada acabi fent el milhomes amb una banda més que perillosa. Al cap del anys i convertit amb tot un senyor advocat continua enamorat perdut de la quinqui,amb tots els respectes, donant a entendre que res més troba al món, defensa aferrissadament al Zarco que al final no saps si es víctima o culpable, i no pot redreçar de cap manera la seva vida, el que posa en dubte la versemblança de l’obra.
    Un fet curiós es que a mitat del llibre creia que ja s´havia acabat, doncs para i minva l’acció quant detenen i desmantellen la banda. Aleshores entrem amb una sèrie de reflexions per esbudellar els fets dels primers furts i atracaments, i els adolescents que es feien els amos al principi de la transició . Època per mi viscuda de misèria i repressió, que no cal recorda massa i que penso avui interessa més aviat poc. I si amb de fer un “revival” del 70-80 no hi ha color , com en Vicenç Pagès Jordà ningú sap donar-hi el toc precís i miraculós per recordar els vells temps. Al final el llibre es fa pesat i tens més ganes d’acabar-lo per se que no de fruir amb la lectura.
    Un cop més felicitar-te per les crítiques Núria tot i que a vegades superen a l’original, es a dir al mateix llibre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s