Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes

desplegable_tot all˜ que una tarda mori amb les bicicletes_ruste

Títol: Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes
Autora: Llucia Ramis
Any de publicació: 2013
Editorial: Columna
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-6641-583-5

La generació de Llucia Ramis és pretesament crèdula i il·lusa. S’enfronta a la vida amb la certesa pròpia d’aquells que actuen convençuts de poder tenir-ho tot després d’una infantesa amb límits dòcils i càstigs gràcils. Però la vida no entén de tolerància ni de condescendència i aquesta seguretat artificial és només una cortina de fum. Els joves que a través de borratxeres eludien el pas del temps a Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys i que fugien de la maduresa mitjançant un escut de superficialitat a Egosurfing ara ja no poden esquivar la realitat, s’hi entrebanquen i finalment exploten juntament amb la bombolla que ells mateixos han erigit per aïllar-se d’un entorn imprevist i insospitat. 

Amb l’existència en punt mort i sense sortida, la protagonista de Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes burxa el passat familiar tot buscant un suport que doni sentit al seu dia a dia. La darrera obra de Llucia Ramis és la més personal i íntima de les tres que ha escrit. L’autora qüestiona la doble moral d’avis i pares, incideix en l’educació cristiana i, com ja és habitual en les seves novel·les, deixa veure el paper quotidià i recurrent de l’alcohol en la vida dels joves.

L’impuls per descobrir els seus predecessors condueix la protagonista amunt i avall en un viatge d’ordre incert que tomballeja entre Bèlgica i Mallorca. Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes permet a l’autora conèixer la història familiar per comprendre’s a ella mateixa en un garbuix de records infantils i anècdotes domèstiques. La confusió i el desconcert d’una protagonista perduda es tradueixen en una novel·la situada entre la crònica familiar i el retrat generacional, que no acaba de decidir-se i culmina en un relat poc concloent i sense un missatge clar. 

Tot i això, Llucia Ramis plasma amb perícia els dubtes i el desencís d’una generació que no troba el seu futur, i ho ha fa a través d’una narració honesta on despulla els seus orígens. Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes estampa la fantasia provocada d’uns joves que opten per l’engany fàcil abans d’afrontar el buit d’un endemà desconegut. La no correspondència entre el futur d’èxit promès durant la infantesa i un dia a dia penós i escarpat provoca vides fugisseres instal·lades en un escenari de mentides que Ramis examina des de l’experiència personal.

Pots trobar una entrevista amb l’autora a Llibres per llegir.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s