Victus

Títol: Victus
Autor: Albert Sánchez Piñol
Any de publicació: 2012
Editorial: La Campana
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-96735-72-9

Èpica. Cínica. Enginyosa. Covarda. Magnificent. Irònica. Desagradable. I gairebé invencible. Sánchez Piñol toca el cel de la literatura amb una obra tant excel·lent com repulsiva, de qualitats equiparables a la pròpia condició humana. Victus és un mirall sublim de la decadència i la crueltat en un escenari bèl·lic on la hipocresia, l’ambició i l’individualisme no tenen amagatall. La contundència de la batalla de 1714 a Barcelona serveix de pretext a Sánchez Piñol per demostrar amb fermesa la magnífica capacitat narrativa que el consolida com una de les figures centrals en la literatura catalana actual.

Victus no hi ha bons ni dolents, però si que hi ha guanyadors i perdedors. El testimoni d’un protagonista miserable, egoista i interessat posa veu a una història que traspassa les fronteres ideològiques i relata el conflicte entre catalans i espanyols des de primera línia de combat. Deambulant entre bàndol i bàndol, l’estratègia militar i l’enginyeria de trinxeres configuren els pilars d’una novel·la que brilla per la combinació entre l’esplèndida tasca de documentació i l’habilitat de convertir un ball de dates, personatges reals i enfrontaments diversos en un relat didàctic a l’abast de tothom.

Repugnant, incòmoda i sense pèls a la llengua, Victus es desentén de la cortesia i no té ètica ni miraments. L’escriptura de Sánchez Piñol és equiparable a un reguitzell d’estirabots que la singularitzen, fent del seu cinisme satíric una constant que frega els límits de l’humor negre. L’autor reescriu la història des del prisma de la supervivència, construint alhora una novel·la perspicaç i un text antropològic on l’ésser humà no en surt indemne.

Amb una prosa lleugera i algun deix cinematogràfic, Victus trenca la idea de literatura com a text escrit i incorpora grafismes i il·lustracions que en subratllen la versemblança. La densitat d’alguns fragments i un final excessivament dilatat frenen la victòria de la novel·la. Tot i això, Victus resplendeix pel seu contingut i posa en evidència, amb la coneixença del desenllaç, que si l’obra és potent la fi és el de menys.

Advertisements

8 thoughts on “Victus

  1. Estic segur que llegiré aquesta obra, per diversos motius. M’agrada molt l’estil de l’autor, els seus llibres m’han agradat molt. A més, el tema m’interessa, com a tot català, suposo. No sé massa bé què esperar-ne, però el llegiré. M’animes a fer-ho encara més. L’únic que em cal és que surti en edició de butxaca, que la primera edició és molt poc portable!

  2. Suposo que encara tardaré a llegir-lo, però amb la teva ressenya, queda clar que és d’aquells llibres que s’han de llegir. Malgrat la meva inicial reticència a llegir-lo en castellà, dedueixo que és un llibre ple de força i contrastos que resulta del tot atractiu. Quan en tingui l’oportunitat el llegiré. Molt bona ressenya!

  3. Bona ressenya, felicitats! I bona novel·la. Si els catalans ja estem preparats per apreciar una novel·la tan poc mítica del nostre esdeveniment més mític, és que potser ja estem preparats per a tot!

  4. No negaré que esperava amb delit aquest comentari. Ja fa dies que vaig acabar de llegir la novel.la i delia per llegir el teu parer que a la vegada que em recorda els bons moments viscuts quant vaig fruir de Victus, em fa descobrir noves perspectives d’anàlisis i critica de l’obra en qüestió. Plenament d’acord i satisfet amb tots els teus apunts cal afegir que Victus sorprèn només començar amb un inici espectacular i espatarrant que et convida a una lectura fàcil i ràpida de mots clars ,directes i si convé grollers que alimenten i et transporten amb una acció sense fi. Si de vegades trobo que molts llibres es perden per marejar la perdiu quant els personatges es miren al mirall i amb catxassa passen pàgines i costa de passar quelcom, Victus etziba fort amb aventures a tot drap, lloc i bàndols. Si afegim que la documentació es impressionant, el ritme trepidant i el fet històric ens toca el voraviu, corprès i rendit no dubto a apuntalar el cinc que li has donat.
    Un cop més reiterar-te la meva sincera admiració pel bloc que tant bé condueixes i recomanar a tots els lectors la lectura del llibre, no els decebrà.

  5. No descarto llegir-la, però Sánchez Piñol no m’agrada gaire, sobretot des que vaig llegir “La pell freda”. Però si les crítiques són tan bones, ho intentaré.

  6. És una novel.la per homes, m’ha agradat i en valoro la qualitat però no he disfrutat tant com si fos un enginyer o un militar o algú que s’hagi passat la infantesa jugant al playmobil. Puc entendre que a un home li agradi molt més que a mi. I no crec que sigui una obra sarcàstica. L’autor utilitza un personatge “de baixos i simples instints” però en realitat està molt posicionat, i el protagonista canvia molt al llarg del llibre al final no és el xitxarel.lo egoista del principi. A més el personatge al cap i a la fi “ho explica tot, tot i tot”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s