Nada se opone a la noche

Nada se opone a la noche

Títol: Nada se opone a la noche
Autora: Delphine de Vigan
Any de publicació: 2012
Editorial: Anagrama
Pàgines: 376
ISBN: 9788433978424

La presència del dolor és ineludible en la infantesa de Delphine de Vigan. Una mare amb brots psicòtics i un parentiu procliu a provocar-se la mort foren la realitat de l’autora durant els seus primers anys de vida, una època marcada pels sotracs de la incomprensió i una maduresa que li va arribar massa aviat. Anys després i amb els records amargs relegats a les profunditats de la memòria, l’autora desenterra les vivències familiars per destapar els misteris que van envoltar la seva mare i, a la vegada, curar amb l’escriptura les ferides que arrossega de la infantesa. Nada se opone a la noche és una història que emana tristesa i exprimeix l’ànima tant per la brutalitat dels esdeveniments com per la sinceritat i la valentia amb què són narrats.

Delphine de Vigan troba el cos de la seva mare, Lucile, morta a causa d’un suïcidi. La troballa macabra amb prou feines ocupa una vintena part del llibre, però és el revulsiu que empeny l’autora a escriure sobre la Lucile. De Vigan vol descobrir qui va ser la seva mare, i ho fa a través d’entrevistes als tiets, als documents que ella va deixar i a les pròpies vivències. La protagonista de Nada se opone a la noche és la figura d’una dona enigmàtica i silenciosa, sotmesa a una bogeria a estones lúcida que fa estremir.

No és fàcil escriure sobre la pròpia família, i menys si a mesura que avança la novel·la l’autora desemmascara violacions, agressions a menors i una cadena de suïcidis. Els dubtes, les sorpreses i les contradiccions emocionals apareixen entre les descobertes, exhalant l’estupefacció i la ràbia que experimenta de Vigan en un procés narratiu que l’esquinça inevitablement. Brillant el relat d’episodis com el reconeixement d’una anorèxia, les abraçades diagnosticades per psicòlegs i la ignorància conscient d’atrocitats entre parents, explicats amb la serenor de la distància però sense poder dissimular el dolor inevitable per la proximitat dels fets.

Les frases de Nada se opone a la noche són punyalades agudes que sacsegen de dalt a baix. De Vigan dóna llum als draps bruts familiars sense ni un deix de rancúnia, sinó amb la voluntat de saber i de comprendre unes persones que han fet créixer sa mare i, de retruc, han modulat a l’autora i a tots aquells que els han envoltat. L’obra no és ni un retret per escrit ni una denúncia pública, sinó el bàlsam per tancar les ferides que l’afligeixen des de fa anys. Però més enllà de guarir les nafres familiars, Nada se opone a la noche exemplifica un exercici de coratge que no es pot deixar escapar.

També se n’ha parlat als blogs l’Espolsada, El que llegeixo i Nosaltres Llegim.

Anuncis

7 thoughts on “Nada se opone a la noche

  1. Quin comentari més encertat i ajustat, m’ha agradat molt. Potser, si no has llegit el llibre, expliques una mica massa 🙂
    Estic d’acord amb tot el que dius, i m’agrada aquesta idea final: exercici de coratge. Per a mi, a banda d’un homenatge a la mare, és una mostra de supervivència i superació increïble.

  2. Comparteixo moltes de les teves opinions i impressions sobre “Nada se opone a la noche”.
    Em sembla que Delphine de Vigan demostra en aquest llibre que, amb molt d’ofici, la literatura pot arribar a curar les ferides.
    Excel·lent el llibre i excel·lent el teu apunt!
    I ara, una pregunta: has triat l’edició en castellà per algun motiu?
    Et segueixo i en frueixo.
    Gràcies!
    SU

    • Hola Su,

      Moltes gràcies pel teu comentari. La veritat és que he escollit l’edició en castellà per una raó molt simple, i és que la biblioteca no disposava del llibre en català. Sempre intento buscar la versió original, però en casos de novel·les traduïdes (llegir-la en francès era impensable), l’idioma m’és indiferent.

      Fins aviat,

      Núria

  3. Molt bon comentari, m’agrada i el comparteixo. Només afegir com la definiria jo en poques paraules: novel.la profunda i complexa, dramàtica i de superació personal. Segueixo pensant que no és un llibre de fàcil lectura tot i que a mi m’ha atrapat totalment. Jo el recomano!
    T’aniré llegint.

    Montse Batet

  4. Un llibre fantàstic, l’escriptura com a teràpia i superació, sense caure en els tòpics. Una lectura que sacseja, però la literatura és per això, no?

  5. Retroenllaç: Basat en una història real | Racó per llegir

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s