Quan érem feliços

Quan érem feliços

Títol: Quan érem feliços
Autor: Rafel Nadal
Any de publicació: 2012
Editorial: Edicions Destino
Pàgines: 424
ISBN: 978-84-9710-212-4

Rafel Nadal sap escriure i no se n’amaga pas. A Quan érem feliços, l’autor presumeix del domini del llenguatge per captivar el lector amb descripcions impecables que el traslladen de Girona a Palamós sense ni tan sols passar de pàgina. El Premi Josep Pla 2012 és la novel·la costumista per antonomàsia, on la rutina dels àpats domèstics, les tardes feixugues a la platja i les picabaralles entre germans ho inunden tot. La riquesa de vocabulari, una contextualització exquisita i la familiaritat de les escenes fan de Quan érem feliços una obra gairebé excel·lent si no fos per una mancança de base; el fil argumental és pràcticament invisible i no hi passa res.

A casa dels Nadal és difícil quedar-se sol, perquè entre els pares, els onze fills i l’àvia l’avorriment sembla un fantasma desconegut. A través dels ulls d’en Rafel, el sisè germà, Quan érem feliços repassa la tendra quotidianitat d’una infantesa sense sotracs. L’ombra del feixisme i del cristianisme imposats en l’educació, l’eufòria de les festivitats celebrades al voltant de la taula i el retrat d’unes criatures àvides de llibertat ajuden el lector de mitjana edat a identificar-se en la narrativa, que remet a les vivències d’aquells nascuts als anys 50.

Els records de Rafel Nadal construeixen una crònica enyorada de la felicitat intrínseca en l’edat de la innocència, en el seu cas viscuda entre els carrers de la Girona post-franquista i la platja palamosina de La Fosca, sempre sota la vigilància permanent de la muntanya de Rocacorba. No és complicat per als gironins fer-se seva l’obra, ja que n’hauran trepitjat molts escenaris, que l’autor traça al detall. Però Quan érem feliços se sustenta en un error abismal, que la converteix en una autobiografia encoberta mal dissimulada. Rafel Nadal ha intentat fer de la seva vida una novel·la cenyint-se en les pròpies vivències i sense deixar pas a la ficció. El resultat: una obra estilísticament impol·luta però narrativament vàcua i trivial.

Advertisements

4 thoughts on “Quan érem feliços

  1. Doncs a mi em va agradar molt. Potser sí que el fet de conèixer els escenaris fa que passa ràpid i bé. Tens raó en dir que narrativament no aporta res, però el fet de no avorrir-te sense que passi res també és tot un èxit.

  2. Ufff, doncs no sé si m’animaré, potser si la trobo fàcilment a la biblioteca, però no crec pas que la busqui.

  3. Diria que és una bona autobiografia, molt ben escrita, però no una novel·la.
    Els gironins se la faran seva pels entorns i paissatges. Altres es reconeixeran en algunes situacions o vivències i això sempre agrada. Però em sembla que res més.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s