Los buenos suicidas

Los buenos suicidas

Títol: Los buenos suicidas
Autor: Toni Hill
Any de publicació: 2012
Editorial: Random House Mondadori
Pàgines: 384
ISBN: 9788499896786

De nou, una evidència més que les segones parts difícilment igualen les primeres. Després d’El verano de los juguetes muertos, Toni Hill fa acte de presència dins el panorama literari amb una proposta de novel·la negra on recicla tot allò que en la seva primera novel·la li aportà un èxit aclaparador. La combinació entre la crims freds i la personatges càlids reapareix a Los buenos suicidas, que ofereix una història amena de traïcions, secrets i xantatges sense sobresortir de la pauta del best-seller més comercial.

Més adolescents, més suïcidis i més desaparicions. La nova obra de Toni Hill disfressa amb nous escenaris i personatges renovats la mateixa fórmula de la seva primera novel·la. Una multinacional farmacèutica i un misteri encobert entre un grup de treballadors són el punt de mira de l’obra, que a través dels assassinats posa al mateix nivell l’amo de l’empresa i l’obrer ras. La solitud agresta de l’inspector Héctor Salgado torna a protagonitzar la trama, aquest cop amanida en contrast amb l’energia infinita d’una agent embarassada i addicta a la feina.

Los buenos suicidas ha perdut bona part del magnetisme que en el seu moment va impulsar Hill a la cúspide de les vendes literàries del país. Tot i que l’autor és capaç de fer content el lector més impacient i poc escrupulós, la simplicitat estilística i la manca d’originalitat de l’obra només assoleixen una intriga tèbia i entretinguda amb un final clàssic i poc meditat. El refregit dissimulat de Los buenos suicidas és una opció totalment respectable que, si funciona i satisfà una part del públic lector, pot mantenir Hill al capdamunt de les llistes comercials una bona temporada. De cara a properes ocasions, però, seria força enriquidor i recomanable que l’autor faci volar una miqueta més la imaginació.

Anuncis

2 thoughts on “Los buenos suicidas

  1. Vaig tenir aquest llibre a les mans en alguna ocasió, però no em vaig acabar de decidir. Com que no he llegit el primer ni sabia que existís, potser aquest m’agradaria més, perquè per mi seria novetat, oi? Potser que vagi a pel primer, però. Gràcies per l’avís.

  2. Doncs jo dec ser d’aquells lectors poc escrupolós que dius, em va agradar la primera part tant com la segona. L’únic que no em va agradar va ser que tornés a deixar la intriga a mitges, tal com va passar amb “El verano de los juguetes muertos”, això sí que em va semblar del tot comercial.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s