Las niñas perdidas

Las niñas perdidas

Títol: Las niñas perdidas
Autora: Cristina Fallarás
Any de publicació: 2011
Editorial: Rocaeditorial
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-9918-264-3

La detectiva Victoria González és a punt de ser mare quan xoca de ple amb un cas de pederàstia i assassinats que es desenvolupa subreptíciament a esquenes de la llei i la policia, burlant les forces de l’ordre i deixant en evidència la cara oculta i més brutal de Barcelona. En una història on no hi ha bons ni dolents sinó persones, Las niñas suicidas aboca la crueltat extrema i la irresponsabilitat humana als carrers del Raval mitjançant una veu directa que narra sense miraments com la innocència i la bondat humana són una mentida general. 

En la Barcelona més fosca i decadent, dues nenes s’han perdut i una d’elles apareix aviat morta després d’haver patit una llarga agonia de violacions, sofriments i tortures. L’encàrrec d’un anònim lligat a la promesa d’un feix de diners considerable empeny González a investigar en les catacumbes de la delinqüència urbana més crua i brutal. Guiant-se per una tossuderia obsessiva, la protagonista burxa vagabunds, proxenetes i una mare boja en una obra directa i crua de dalt a baix.

La veu inquietant d’un narrador inserit en la ment de González condueix la història sense dilacions ni pauses innecessàries. Fallarás no pretén que el lector es faci amic de la detectiva, que amb el seu caràcter esquiu i brusc expulsa qualsevol possibilitat d’empatia. A través de la mateixa protagonista, de la mare de les víctimes, i d’un sicari cocaïnòman, el relat adopta tres prismes paral·lels que enfoquen i desenfoquen la realitat en funció dels pensaments i les reflexions de cada personatge.   

El passat turmentat de Victòria González la persegueix al llarg de la història, sense deixar-li escapatòria de la maldat inherent que esquitxa sense distincions totes les figures de l’obra. Ni la força redemptora de la maternitat aconsegueix pal·liar la ràbia intrínseca en la protagonista, que es deixa vèncer pels instints i canalitza la pròpia violència tot matant animals. Des de criminals de sang freda capaços d’arrencar les dents a una criatura de tres anys sense immutar-se fins un doctor burgès disposat a pagar qualsevol preu perquè s’executi la seva voluntat, Cristina Fallarás deixa ben clar en la seva obra que en un moment o altre tothom és culpable per molt que s’intenti demostrar el contrari.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s