L’Hora Zen

L'Hora Zen

 Títol: L’Hora Zen
 Autora: Teresa Solana
 Any de publicació: 2011
 Editorial: Edicions 62
 Pàgines: 288
 ISBN: 9788429768534

Les parelles de detectius són un estereotip recurrent en la novel·la negra. Teresa Solana n’és conscient i se suma a aquesta tendència, aportant, això si, un toc d’originalitat en el binomi de protagonistes. En L’Hora Zen, ni la impecable professionalitat de Sherlock Holmes i el doctor Watson, ni les cruentes investigacions de Blomkvist i Salander, ni les tentines despistades dels Dupond i Dupond fan acte de presència, sinó que l’obra vira cap a una història de descobertes de pacotilla on els crims es resolen per un cúmul de casualitats.

El Borja i l’Eduard són germans, però s’assemblen com un ou i una castanya. A més del vincle fraternal, també comparteixen una agència mig il·legal de detectius i molts problemes per pagar el lloguer. La crisi esquitxa de dalt a baix els protagonistes, que es veuen obligats a acceptar tot tipus d’encàrrecs per poder tirar endavant. Així, de sobte, la parella es troba enredada en la investigació de l’assassinat d’un metge homeòpata mentre en paral·lel malda per escapolir-se de les implicacions en un crim d’espionatge nord-americà amb la CIA i els Mossos rebuscant-ne els culpables.

En un doble fil narratiu, L’Hora Zen plasma l’enorme contrast entre la precarietat dels dos detectius, que s’alimenten a base d’arròs blanc i de les salsitxes més barates del súper, i la pervivència inalterable dels sectors més afavorits de Barcelona, capaços de gastar-se en un cap de setmana l’equivalent a tres mesos de sou dels protagonistes. Solana també deixa anar una crítica profunda a la medicina homeopàtica i les pràctiques de meditació oriental, tot plegat a través d’una veu fresca i àgil que amenitza la lectura i no la fa pesada. Malgrat que l’humor ximple de L’Hora Zen provoca una història incongruent i en ocasions força irreal, l’univers del Borja i l’Eduard és apte per a aquells que vulguin passar una estona entretinguda en un món d’accions sense premeditar i conseqüències inesperades.

Anuncis

One thought on “L’Hora Zen

  1. Vaig llegir fa poc la que suposo que és la primera entrega d’aquesta parella tan atípica. L’estil narratiu em va convèncer força, però la història de pa sucat amb oli em tira una mica enrere. Suposo que en algun moment tornaré a llegir aquesta escriptora i no em faria res recuperar aquests protagonistes, però de moment no tinc pressa. Tot i parlar-ne bé, tampoc sembla que t’hagi impressionat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s