Benzina

Títol: Benzina
Autor: Quim Monzó
Any de publicació: 1983
Editorial: Quaderns Crema
Pàgines: 224
ISBN: 978-8477274346

Cordar-se el cinturó és obligatori abans d’arrencar Benzina. L’apatia d’un pintor d’èxit desencisat i amb una crisi de creativitat esdevé, en la línia de les paradoxes més monzonianes, el combustible frenètic que alimenta un motor revolucionat des de la primera fins a l’última pàgina. L’Heribert és un artista cansat de la seva existència. Tot l’avorreix; des de la pròpia pintura fins l’atracció sexual més instintiva i passional. En aquest escenari, on la rutina grisa manté el protagonista en un punt mort infinit, Quim Monzó salta de primera a cinquena i condueix una trama cada cop més accelerada que no admet ni embussos ni aparcaments.

L’Heribert és tebi i insuls. Ni les infidelitats de la seva dona, ni el sexe amb admiradores joves i enlluernades, ni els efectes hipnòtics de l’alcohol capten l’atenció d’un pintor desmotivat que passa hores i hores observant les busques del rellotge, comptant cotxes aparcats i intentant desxifrar quin soroll l’ha despertat. Amb frases breus, directes i descriptives, Monzó aconsegueix quelcom que pocs autors són capaços de fer; la transformació d’una història de desafecció i desinterès en un relat que avança a velocitats de vertigen i sense frens.

De les llistes sense sentit i de les col·leccions inútils que omplen la vida de l’Heribert, l’autor en fa un còctel histriònic que no perd pistonada en cap moment. L’excel·lent domini del llenguatge, un humor que destil·la intel·ligència per totes bandes i la genialitat intrínseca en Monzó vehiculen una història surrealista on la realitat quotidiana que sol passar desapercebuda esdevé protagonista amb girs sobtats i cops hàbils de volant. Benzina clava el lector al seient del copilot i l’empeny a prendre consciència de les qüestions més absurdes que inunden el dia a dia però que s’ignoren per costum. El trajecte és breu però intens. I és que Quim Monzó és únic en l’art d’enllaçar una existència irrellevant amb la ironia subtil però incisiva que el caracteritza, i tot plegat sense fer curt de benzina.

Advertisements

5 thoughts on “Benzina

  1. Desconfio de les bones crítiques a Monzó, perquè em sembla que és un escriptor d’extrems. De la manera que en parles, convides a tothom a llegir-lo, i més mirant la puntuació. Però ja ho he provat amb Monzó i jo sóc dels que no. L’argument mateix és més aviat d’aquests que em fan posar dels nervis. Així que em sembla que serà que no, tot i que em dic que algun dia ho he de tornar a provar amb aquest home. Entenc que això no són relats, oi? Una única història curta, com a ‘La magnitud de la tragèdia’, oi?

    • Exacte, és una història curta de l’estil de “La magnitud de la tragèdia”. És cert que amb Quim Monzó les recomanacions són arriscades, perquè o t’agrada molt o no t’agrada gens. Tot i això, t’animo a que el provis algun dia!

      • Ja et dic, he llegit dos reculls de relats seus i no m’ha convençut. No descarto tornar-lo a llegir, però la seva particular manera de concebre el món no se’m posa bé, per més realista que sigui.

  2. Excel·lent ressenya, com sempre. Un detall, com a any de publicació no seria més lògic fer servir l’any en què es va escriure (1983) i no pas l’any de l’edició? És només una idea. Salutacions!

  3. Després de la teva excelsa puntuació, vaig agafar amb ganes el llibre encuriosit i amatent per veure que hi deia. Un cop més he comprovat que tots teniu raó i que Monsó no deix indiferent. A mi personalment reconec que es un escriptor molt ben documentat i que prepara amb ganes els textos. No obstant em cansa quant es posa a quantificar les possibilitats de que una cosa passi o definir-la sense més. I si fos verd,vermell,groc,blau,taronja, negre i perquè no blanc? dona la sensació que escriu amb els tics que té quant parla i la lectura cansa amb uns ventalls de definicions o ratllades mentals que de vegades sobren. Així definir amb tot luxe de detalls tots els productes d’un sex-shop , paràgraf del llibre, més que sorprendre , cansa i es fa repetitiu. Em passa amb els seus articles de La Vanguardia. A la mateixa pàgina escriu la Rahola i l´hi surt tot més natural i remata, perfectament arrodonida la seva opinió. Monsó rebusca, barroc, complicat ,redefinit i documentat però poc àgil, tot i ser un escriptor de reconeguda vàlua.
    Així el llibre passa be quant anem a l’acció, al principi i després de la novetat que suposa l’original canvi de protagonista tot i que el primer queda literalment desaparegut sense més. Al pol oposat quant psicoanalitza els seus personatges el motor falla i la benzina es de baix octanatge i al menys a mi em cansa. Això si amb un reguitzell enorme de mots i paraules i dades especificades que fan fredar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s