L’últim abat

Títol: L’últim abat
Autor: Martí Gironell
Any de publicació: 2012
Editorial: Columna
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-6641-534-7

Des que Martí Gironell va deixar de ser la cara dels informatius cap de setmana de TV3 per endinsar-se en la ficció, la seva especialitat ha estat la novel·la històrica i sembla que el gir professional li ha sortit força bé. Aquest cop li ha tocat al monestir de Sant Benet del Bages i la seva resistència a Castella durant l’època medieval ésser el pilar d’una narració on, com era d’esperar, l’episodi històric és una simple excusa per novel·lar uns fets del passat. L’últim abat, doncs, no trenca el motlle del gènere literari sinó que en reprodueix els estereotips, però compleix la funció de saciar un lector àvid de coneixements medievals i d’entretenir alhora els més reticents a les classes d’història.

El xoc de competències entre Catalunya i Espanya no és una lluita nova ni actual, sinó que més aviat resulta la cançó de l’enfadós que es va repetint al llarg del temps. Al segle XVI, l’abat de Sant Benet del Bages es va convertir en el protagonista del conflicte i es va veure obligat a enfrontar-se als poders eclesiàstics de Castella i Valladolid per defensar la seva autonomia. Al capdavant del combat, Pere Frigola malda per fer front a un cúmul creixent de maldecaps: conxorxes, traïcions, el malestar del poble davant les càrregues impositives del monestir i un novici que ignora el vot de castedat fan anar de corcoll l’abat de Sant Benet del Bages en una obra on la religió i la política ho aclaparen tot.

La presència permanent de referències històriques, l’ús del llatí en moltes ocasions i les descripcions substancioses dels escenaris fan de L’últim abat una obra densa i lenta però molt ben contextualitzada. La feina de documentació de l’autor és evident des de les primeres pàgines, on també queda palès que Gironell és capaç d’alternar els fets objectius amb la fabulació a través de caracteritzar i humanitzar els personatges. Tot i que els misteris són menors en la trama i la intriga no acaba d’arrencar en cap moment, L’últim abat sufraga l’interès històric amb un argument distret i imprimeix l’episodi de Sant Benet del Bages en una realitat ficcionada al món literari.

Anuncis

2 thoughts on “L’últim abat

  1. No sé si m’animaré, L’arqueòleg el vaig deixar a mitges, començà molt bé i després de 30 pàgines m’avorria. I probablement està molt ben documentat també.

  2. Es molt més entretingut que l’arqueòleg i bastant més rodó . Per mi ,que soc un gran admirador d’en Gironell, els llibres seus no deixen de tindre una pàtina de les aventures que llegirem a la nostra infantesa . Les trames consten d’arguments fàcils i previsibles i que es desenvolupen simultàniament amb encerts i desencerts,
    i el que més emprenya es que l’hi agrada donar pinzellades del que passarà o esdevindrà…,però el domini del lèxic i les paraules i l’impressionant documentació fan de les seves obres totalment imprescindibles pels qui ens agrada regirar dins de la nostra història.Unes molt bones lectures per passar estones molt agradables i transportar-nos amb facilitat amb el De lorean d’en Gironell.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s