Que comenci la festa

Títol: Que comenci la festa
Autor: Niccolò Ammaniti
Any de publicació: 2011
Editorial: Angle
Pàgines: 344
ISBN: 9788415002628

Del surrealisme a l’absurditat passant per una degradació total i absoluta de l’ésser humà. Drogues, satanisme i sexe brut configuren els pilars de Que comenci la festa, un text estúpid on l’egocentrisme i el fracàs conflueixen en un argument on la humanitat pateix una degradació exponencial sense fi. L’humor és a l’obra d’Ammaniti sinònim d’escatologia, anècdotes abjectes, personatges miserables i un menyspreu permanent que enlloc de somriures empàtics no provoquen res més que ganyotes de fàstic i arrufades de nas.

Un escriptor prepotent, ric, encadenat a les pressions de l’èxit i eternament insatisfet. Un líder satanista de pacotilla, amb un matrimoni desapassionat, una fe incomprensible cap a la violència i instints assassins per donar i per vendre. Aquests perfils tant diferents i a simple vista sense cap tipus de relació coincideixen casualment en una festa d’alt standing a Roma, on un magnat dels negocis reuneix les grans personalitats del moment per obtenir fama i ressò universal. La celebració, però, fuig de la normalitat i es remet a la convivència entre convidats i animals salvatges, àpats esplendorosos d’efectes estupefaents i, com a colofó d’un esdeveniment farcit d’incongruències, una cacera de tigre dalt d’elefants. 

Que comenci la festa és una absurditat rere l’altra per retratar una corrua de personatges que exemplifiquen el caràcter instintiu i primari de l’ésser humà. L’obra travessa els llindars de la decència amb un estil simple i rude, que no li aporta res més enllà d’enfonsar-la definitivament en la categoria de literatura banal. L’ús injustificat de l’humor negre més cru i primitiu tan sols realça la incapacitat de l’autor per fer crítica social a través de la intel·ligència i la sagacitat. És probable que a algú li faci gràcia tal devessall de bajanades, però dubto que relativitzar i riure’s de la violació de la pròpia parella i de la mort accidental dels amics més propers sigui motiu de riallada per a un lector amb dos dits de front. 

Advertisements

One thought on “Que comenci la festa

  1. Es una llàstima que no hagis entrat dintre del personalíssim món d’en Ammaniti.I potser les circumstàncies i el moment en que vas llegir el llibre no eren els més adequats i ideals per una lectura tan estrafolària. Per una vegada t’haig de contradir i remarcar que el llibre em va encantar i que tret del final dallò més surrealista i inversemblant la resta es de lo més recomanable i que et deixa un bon record passat cert temps. He vist crítiques que diuen es el millor llibre de l’autor, jo no ho sé, però si que puc dir que m’interessà molt a partir de la crítica tan destructiva que l´hi vas fer i que m’ho vaig passar molt bé amb les desventures dels protagonistes. I tampoc es tant de sang i fetge com dius,ni escatològic ni es riu amb mala folia de tantes coses… M’agradaria llegir l’opinió d’algun seguidor més, potser en Xexu? va animeu-se!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s