Cinquanta ombres d’en Grey

Títol: Cinquanta ombres d’en Grey
Autora: E.L. James
Any de publicació: 2012
Editorial: Plaza & Janés Editores
Pàgines: 544
ISBN: 9788401388446

La Verge Maria, Satanàs i tres-cents orgasmes. No fa falta res més per captivar gairebé vint milions de lectores i esdevenir número u en vendes d’una revolada. El sadomasoquisme edulcorat de Cinquanta ombres d’en Grey ha arrossegat un nínxol de mercat que fins ara semblava aliè a la lectura, marcant una tendència esbojarradament explosiva que ha revolucionat el món literari.

Quin és el secret de l’èxit d’ E. L. James? A simple vista, una noia pura i virginal que els caps de setmana es reclou a casa i prefereix la lectura de Jane Austen per damunt d’una nit de gresca descontrolada desperta un interès força vague de cara a una novel·la. Ara bé, si aquesta criatura topa casualment amb un home de negocis infinitament ric, misteriosament ferotge i terriblement atractiu que la sedueix i li fa perdre el senderi, les coses ja es posen més interessants. Així, el contrast entre la innocència quasi impostada d’Anastasia Steele, mediocre i imperfecta, i les preferències sexuals de Christian Grey, que encarna la perfecció masculina feta realitat, conjuguen un devessall de fantasies pseudoromàntiques que enlluerna el públic femení més àvid d’històries d’amor immunes als defectes.

En termes literaris, Cinquanta ombres d’en Grey no té res d’extraordinari. La narrativa és simple; la història transcorre en present, amb frases curtes, a través d’un estil infantilitzat i sustentada en diàlegs senzills sense magnificències lingüístiques. El sexe explícit i detallat configura l’eix continu que guia la novel·la, on l’argument és una excusa per intercalar experiències pornogràfiques i escenes ensucrades sense més intenció que fer somiar una lectora avorrida de la pròpia vida amorosa i estancada en la rutina sexual.

S’ha de reconèixer però que la tediositat de l’argument no s’encomana en els coits del relat, on la imaginació desenfrenada de l’autora propulsa una gran diversitat de situacions i evita que l’estímul pornogràfic esdevingui repetitiu i faci decaure la lectura. La passió sexual desmesurada d’un protagonista irresistible, el seu físic imponent i la morbosa predilecció per al sadomasoquisme són la clau de Cinquanta ombres d’en Grey. Amb aquesta combinació, E.L. James ha descobert el punt erògen d’una multitud ingent de lectores que inevitablement han mullat les calces per a Christian Grey. I és que qui es pot reprimir davant algú que, “confiat, sexi i amb la mirada encesa” et xiuxiueja: “Et vull ara, aquí. Ràpid, dur. Et vull veure la cara mentre t’assoto.” en una successió continuada de pornografia ensucrada al llarg de més de 500 pàgines?

Anuncis

8 thoughts on “Cinquanta ombres d’en Grey

  1. No deixa de sorprendre com una brutal campanya propagandística pot arribar a portar un llibre com aquest al rànquin de vendes setmana darrera setmana. A mi no em va suposar una lectura desagradable ni avorrida, però em queda la sensació d’haver llegit una novel·la de Corín Tellado (salvant les distàncies, clar), que també era un èxit de supervendes, i on els personatges eren tan falsos com en aquest llibre.

  2. Com que llegeixo tant tothom em deia que el llegís, normalment fujo d’aquests betsellers. Vaig aguantar la primera part per què no es digués. Horrible!! jajajaja. Trobo penós que un llibre així hagi enganxat a tanta gent. Mal escrit amb personatges que no s’aguanten per enlloc, etc… Però bé hi ha gent per tot, jo també he llegit altres coses pitjors potser jajaja.

    Vaig trobar aquesta crítica que em va semblar molt divertida:
    http://lasquenodebensernombradas.blogspot.com.es/2012/08/cincuenta-sombras-de-grey-el-james.html

  3. No l’he llegit i d’entrada no m’atrau. Potser un dia que estigui molt avorrida i no tinc cap altre llibre al davant.

  4. Me l’han recomanat tants cops que finalment el vaig començar a llegir. De moment, t’he de donar la raó en tot, tot, tot.
    Poca literatura, molt sexe i apa! a fer cales.

  5. Jo m’he llegit el primer i el segon, també em llegiré el tercer. No és un llibre bo, amb un nivell literal molt baix, el vocabulari és pobre i moltes expressions es repeteixen, però enganxa. És un llibre fàcil de llegir i entretingut, per passar l’estona.

  6. Pobre, repetitiu, amb erors de traducció, segurament per fer-la massa de pressa. Els personatges, uns ninots, ella, una bleda assolellada, que per això va tan calenta, ell, un cregut pedant antipàtic consentit. Els secundaris, plans, borrosos, sense cap personalitat ni interés. L’amor, tòpic, vist. El sexe, avorrit, sense cap detall que atregui. Una història mal explicada. Bé, en realitat, ni una història.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s