La dona veloç

Títol: La dona veloç
Autora: Imma Monsó
Any de publicació: 2012
Editorial: Planeta
Pàgines: 382
ISBN: 978-84-9708-238-9

Canviar-se de roba mentre s’engega l’ordinador, treure’s les sabates sense descordar, fer una trucada durant el trajecte de la feina a casa i calcular quina cua del supermercat anirà més de pressa a l’hora de pagar. Semblen simples hàbits sense importància, però per a l’Agnès Bach representen punts fonamentals d’una estratègia dedicada íntegrament a estalviar temps. Amb el frenetisme imposat per l’existència sempre precipitada de la protagonista, La dona veloç és un retrat irònicament exacte del pes silenciós d’horaris i agendes que encadenen una societat governada per la programació constant de l’endemà.

Psiquiatra, sense fills i amb el dia a dia sempre ocupat, la protagonista de La dona veloç manté una vida organitzada on la feina és el pilar principal que marca la seva rutina. Amistats i família queden relegades en papers secundaris, i la parella és una cita de dimarts que pobre d’ell que pretengui anar més enllà i proposi quedar també els dijous. Així, l’Agnès Bach sobreviu amb esmorzars de tres minuts, fent esport mentre revisa el correu i guiant-se per les “coses que fan perdre el temps” i les “coses que, malgrat que fan perdre el temps, s’han de fer”. Tanmateix, un dia qualsevol es veu abordada per un cúmul d’imprevistos que li trenquen tots els esquemes i li fan trontollar el resultat de molts anys d’entrenament per no desaprofitar cap moment.

A través de situacions quotidianes, Imma Monsó construeix a trossets l’existència d’una dona incapaç de gaudir d’ella mateixa ja que sempre roman capficada en tenir-ho tot controlat. Així, l’autora articula uns fets purament anecdòtics amb les etapes cabdals de la vida, establint amb destresa un vincle prim però sòlid que demostra com la família on es neix determina la manera de concebre la realitat. Una infantesa saturada de pressions, un pare egòlatra i una mare anodina condueixen la protagonista cap a un ritme de vida insostenible que, juntament amb una manca de comunicació important, l’obliga a prejutjar el seu entorn, enganxar-se a addiccions banals i creure en unes conclusions errònies i precipitades. Amb un ús del llenguatge brillant, La dona veloç no és només una crítica a la societat accelerada sinó també un text impecable que s’allunya de l’escriptura estàndard i presenta un reguitzell de mots desconeguts per al lector corrent. 

Una rere l’altra, l’autora va destapant veritats sota la premissa que “hi ha preguntes que es contesten només traient els interrogants”, defensant que “reconèixer la diferència no vol dir menysprear-la” i subratllant que “un interès excessiu per la intel·ligència ens apropa a la ximpleria”. A través d’una pluja incessant de descobertes que habitualment passen desaparcebudes, la novel·la obre els ulls a totes aquelles persones dominades per la pressa i la incapacitat de renunciar a res. No calen agendes ni horaris per a la lectura de La dona veloç; qualsevol instant és vàlid per submergir-se en una obra farcida de saviesa que equival a un glop d’aire fresc enmig d’una rutina encadenada pel frenetisme generalitzat.

També se n’ha parlat als blogs Nosaltres llegim i Tu mateix Llibres

Advertisements

5 thoughts on “La dona veloç

  1. Fent la broma fàcil, tu si que ets veloç llegint i ressenyant últimament 🙂

    Aquest el tinc apuntat de fa temps, només em falta trobar-lo. Màxima puntuació, caram Bona ressenya, com sempre.

  2. Uff, quina puntuació més bona que li has donat, no són així de bones les crítiques que havia llegit fins ara, fins el punt que no m’havia plantejat llegir-lo, però m’has fet canviar d’opinió, gràcies!

  3. Totes les ressenyes que he llegit són favorables, i la teva té una puntuació molt alta, la més alta, tot i que en el text no m’ha semblat trobar tant entusiasme. Però en parles bé, això sí. Diré el que ja he dit en altres llocs, vaig tenir-lo a les mans quan va sortir i després de llegir la contraportada el vaig deixar perquè em va estressar. La teva ressenya m’ha fet la mateixa sensació, una narració capaç de posar els nervis de punta. Suposo que acabarà caient, però alguna cosa fa que li vagi donant llargues. Sembla que és un bon llibre, però no a tots se’ns posen igual les mateixes coses.

  4. No entenc perquè encara no l’he llegit. Totes les critiques son bones i “Una tempesta” em va agradar. Ara tu, me n’has tornat a fer entrar ganes. Acabarà caient, pot trigar més o meys però caurà

  5. Retroenllaç: L’aniversari | Racó per llegir

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s