Desgracia

Títol: Desgracia
Autor: J. M. Coetzee
Any de publicació: 2012
Editorial: DeBolsillo
Pàgines: 272
ISBN: 9788497599443

La literatura és una eina ideal per permetre’s certes llicències i exposar situacions que a la vida real provocarien ràpidament una ràfega de retrets i una censura immediata. J. M. Coetzee és conscient de tal avantatge, i per això no s’està de res a l’hora d’escriure Desgracia. Violacions impunes, masclisme, discriminació racial i la degradació constant de la dona són els pilars bàsics d’una novel·la on aparentment tot està justificat però que en el fons plasma com tots aquests factors desemboquen en la misèria d’un home incomprès i terriblement infeliç. 

Focalitzada en un protagonista egocèntric i obstinat, Desgracia és la història de David Lurie, professor universitari d’humanitats que s’encapritxa d’una alumna mediocre però atractiva. Les conseqüències d’una relació que frega els límits de la legalitat arruïnen la vida de Lurie, que es veu obligat a deixar enrere la docència per refugiar-se a casa la seva filla, on ningú li exigeix responsabilitats ni el jutja pel seu passat. D’un dia per l’altre, el protagonista s’instal·la en un entorn rural al Cap Oriental de l’Àfrica i topa amb l’homosexualitat, la igualtat racial i la mentalitat llibertària però pragmàtica d’una filla que amb prou feines coneix. 

A primer cop d’ull, Desgracia és la justificació d’una moralitat individualista, egòlatra, masclista i altament reprovable. Ara bé, tal i com indica el títol, la introspecció inevitable a la ment del protagonista fa emergir de forma ineludible una realitat que fins i tot Lurie s’intenta negar. Així, l’obra amaga una existència patètica de renúncies constants, que viu de la simulació però que al capdavall oculta un ésser turmentat per la incomprensió crònica i la derrota personal.

Coetzee narra el patiment de Lurie sense fer-lo explícit en cap moment, denotant una destresa impecable en l’ús de les paraules i en el joc de fer entendre sense revelar res per escrit. D’aquesta manera, l’autor s’insereix hàbilment en la ment d’un personatge molt ben construït i trenca el gel entre el lector i el protagonista en un exercici literari només propi dels grans escriptors. La polarització intrínseca entre dues maneres d’entendre la vida i les persones empeny a una reflexió obligada que des de la comprensió i la identificació fins a la ràbia i la indignació despertarà qualsevol tipus de reacció excepte indiferència.

També se n’ha parlat al blog Delaurens.

Anuncis

2 thoughts on “Desgracia

  1. Pel que expliques del llibre, no convida massa a llegir-lo, massa introspectiu i enrevessat, molt aclaparador. Però segur que donaré alguna oportunitat més a Coetzee després de llegir ‘L’edat de ferro’. No sé quan, però quan em cridi, miraré de tenir en compte aquest llibre que ressenyes.

    Per cert, que les teves ressenyes són dignes de professional, estan molt ben fetes. Per si no ho havia dit…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s