La inundació

Títol: La inundació
Autora: Olga Xirinacs
Any de publicació: 2012
Editorial: Cossetània Edicions
Pàgines: 182
ISBN: 978-84-15456-19-3

L’empremta de la vellesa és ineludible en la nova obra d’Olga Xirinacs. La solitud, els amors perduts i la incomprensió de l’entorn imprengen totes les pàgines de La inundació, una novel·la que pren el ritme lent però incessant de la vida en edat avançada. L’estil característic de l’autora i la seva experiència literària avalen l’obra com una proposta ideal per aquells que busquin una història calmada on predomina la cura de la narrativa per damunt de l’acció.

Maria Romana és una escriptora d’èxit que decideix fugir de la ciutat i retornar als seus orígens, instal·lant-se al poble de muntanya on va viure durant el passat. Delicada de salut i tan sols acompanyada d’una dona de fer feines, la protagonista es retroba amb antigues amistats, xoca de nou amb la hipocresia social dels pobles i  malda per desentendre’s dels interessos polítics que planen a la vila amb la proximitat de les eleccions locals.

A través dels ulls de Maria Romana, l’autora clava una mirada crítica a la realitat, tot reprovant el món literari contemporani on impera el valor comercial. Farcida de descripcions detallades i fragments poetitzats, La inundació és una novel·la on els esdeveniments són lleugers i atenuats per les sensacions i reflexions de la protagonista.

Així doncs, Xirinacs convida a una lectura pausada que desprèn tristesa i melangia, avançant tranquil·lament i en concordància tant amb les vivències assossegades de la protagonista com amb la dinàmica de l’entorn rural. Amb una narrativa àcida i molt personal, La inundació és una d’aquelles obres on l’autora hi és tant present que és impossible distingir on rau la frontera entre ficció i realitat.

Anuncis

3 thoughts on “La inundació

  1. Feia molt que no llegia res de l’autora, ara estic llegint “Setmana de difunts” i m’ha atrapat des de la primera pàgina.
    “Inundacions” la tinc reservada a la biblioteca, però encara hi ha cua. Crec que també m’agradarà, sap encertar en les descripcions i detalls.

  2. Moltíssimes gràcies, Carme, per totes dues coses: la present i la futura.
    “Setmana de difunts” presenta un problema de molta actualitat que força gent encara desconeix.
    Com que sempre m’ha agradat llegir novel·les de policies i misteri (sobretot britàniques, alguna americana i alguna nòrdica, i en tinc una bona biblioteca) també m’ha agradat escriure-les. Per això vaig guanyar el Premi Sèrie Negra, de Planeta, amb “No jugueu al cementiri”, novel·la immediatament anterior a “Setmana de difunts”.
    Normalment, però, poca gent em relaciona amb aquest gènere que, quan és ben escrit, satisfà força el lector, i com a exemple poso Simenon. Per això no veuràs el meu nom a les sovintejades reunions etc. de Novel·la Negra. I mira que en tinc, de contes macabres publicats… Però ja s’ho aniran fent.

    Espero que llegir, com sempre dic, et faci feliç.
    Torno a dir, moltíssimes gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s