Una terra solitària

Títol: Una terra solitària
Autora: Bel Olid
Any de publicació: 2011
Editorial: Empúries
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-9787-692-6

Se sol considerar presumptuosa la pretensió d’escriure una novel·la sense incloure-hi elements autobiogràfics, ja que el vincle entre les experiències de l’escriptor i les vivències dels personatges és quelcom inevitable. Més enllà de jutjar la naturalesa d’aquesta relació, Una terra solitària és l’exemple que la frontera entre els fets viscuts i els imaginaris no té rellevància a l’hora de crear una obra intensa però de fàcil aproximació per al lector. Abusos infantils, emigració i homosexualitat configuren els tres eixos d’una novel·la clarament identitària, on Bel Olid exposa sense embuts els pensaments més íntims d’una dona rebel a causa de les injustícies que van protagonitzar la seva infantesa.

En poc més d’un centenar de pàgines, Olid hi encabeix amb traça la incomprensió i l’odi dissimulat d’una mare cap a la filla no desitjada, la pobresa del camp andalús als anys cinquanta i una relació oberta on les mentalitats liberals de les cònjuges desemboquen a infidelitats i venjances. Malgrat que a simple vista la varietat de temàtiques pot semblar excessiva, Una terra solitària és una obra gràcil i gens encarcarada, on la veu narrativa empeny amb fluïdesa el transcurs d’una història molt introspectiva i plagada de figures retòriques informals però curioses.

La novel·la avança sota melodies com les d’Anna Roig, Manel i Mishima, i amb aquesta banda sonora la protagonista fa pública una visió àcida i punyent de la realitat que l’envolta. La narració, que es llegeix d’una revolada i recorda en parts a Elisa Kiseljak, es consolida com el testimoni escrit d’una vida marcada pels abusos i la carència d’estima maternal. Eminentment feminista des d’un principi, l’obra s’acull al prisma insubmís d’autores com Maria Mercè Marçal, tot construint una història dura i interessant però destinada a un nínxol de lectores molt delimitat.

Anuncis

3 thoughts on “Una terra solitària

  1. A mi em va agradar, un cop vaig adaptar-me a aquesta manera tan fresca i diferent que té l’autora d’escriure.

  2. Ostres tu, darrerament no acabo de trobar el punt a les lectures que fas. No m’acaba d’atreure. A veure si les properes m’inspiren, que necessito idees noves.

  3. La Bel escriu tal com és ella. Estic esperant llegir el proper llibre de contes que està a punt de sortir.
    Una terra solitària em va agradar moltíssim.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s