Germans, gairebé bessons

Títol: Germans, gairebé bessons
Autora: Maria Mercè Cuartiella
Any de publicació: 2012
Editorial: Brau Edicions
Pàgines: 184
ISBN: 978-84-96905-78-8

Incomprensió i infelicitat. El Premi Llibreter 2012 és un llibre desconsolat on la solitud n’és el pilar principal. Germans, gairebé bessons reuneix uns personatges farcits de por i inseguretats, agombolats per les obsessions personals i empresonats en una bombolla particular que els impedeix relacionar-se sense ferir-se. Sòbria, breu i directa, la novel·la de Maria Mercè Cuartiella enfoca la ineptitud per conèixer-se a un mateix des del prisme més tràgic, tot posant en evidència els efectes demolidors de la ignorància emocional.

La història de Germans, gairebé bessons neix d’una relació fraternal simbiòtica entre l’Ester i en Joan. Ella, prepotent i manipuladora. Ell, dominant i tossut. Ella, aparentant una seguretat en si mateixa que no té i absorbint fins l’últim alè de son germà. Ell, individualista, tirant pel dret i fugint de les responsabilitats. A simple vista, no és difícil deduir que les personalitats de l’Ester i en Joan estan predestinades al conflicte, però un secret compartit els aglutina tot creant un vincle tòxic i alhora indispensable.

L’equilibri entre germans, malgrat tot, és precari i es veu amenaçat pels problemes que vénen de fora. Els deutes acumulats en els jocs d’atzar, un fill inesperat de l’Ester i la parella d’en Joan, odiada per la germana i degradada pel  marit, configuren les alarmes que posen en perill la unió fraternal. D’aquesta manera, Cuartiella crea una obra introspectiva on les fallides sentimentals d’uns personatges fràgils i vulnerables desemboquen en una història deplorable i desafortunada. 

Mitjançant els monòlegs mentals dels protagonistes, l’obra demostra la incompetència de les relacions humanes quan un és incapaç d’entendre les pròpies emocions. Cuartiella apunta cap a la culpabilitat d’una infantesa desestructurada i culmina amb un final un xic surrealista però que manifesta dramàticament les conseqüències de la recerca frustada d’estima i la impossibilitat de ser feliç.

Anuncis

4 thoughts on “Germans, gairebé bessons

  1. Ei!, ara al validar el comentari he vist que coincidim en la lectura del llibre, “Memòria d’uns ulls pintats”. Vaig per la tercera gravació, la trobo tendre, ben escrita, genial.

    • Ostres, doncs quina casualitat! Jo tot just l’he començat, però ja es percep que l’estil és molt acurat i la història està plena de sentiments. De moment no em desagrada, a veure com evoluciona!

  2. Avui precisament he llegit la crítica que en feia en Julià Guillamon al “Cultures” i deixava el llibre bastant malament…
    Tincs ganes de saber què t’ha semblat la novel·la de la Bel Olid!
    Abraçada lectora!
    SU

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s