Crim de sang

Títol: Crim de sang
Autor: Sebastià Alzamora
Any de publicació: 2012
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-7588-290-1

Fent honor al seu nom, la darrera novel·la de Sebastià Alzamora comença i acaba tacada de sang. Els crims són en l’obra l’adhesiu que conglomera un vampir, part del clergat barceloní, un autòmat amb vida i membres dels dos bàndols de la Guerra Civil. Amb aquests ingredients, Crim de sang erigeix una atmosfera de monstruositat i repugnància on la maldat tant humana com d’ultratomba impregnen fins l’últim racó de la novel·la.

Alzamora arrenca sense preàmbuls i amb un inici arriscat, despertant una sensació de rebuig que no desapareix en tota l’obra. El doble assassinat macabre d’un infant i un sacerdot representa el tret de sortida d’una història contundent, on conflueixen la credulitat artificial de quatre monjos benevolents i el sadisme revolucionari d’un grup d’anarquistes alliberat. Una novícia innocent, un comissari massa íntegre, un cavall monstruosament animat i un convent de monges caputxines segrestades completen el repartiment dels personatges, que s’embolicaran en un remolí de traïcions, enemistats i massacres.

Mitjançant un llenguatge planer però extremadament ric, l’autor ofereix una novel·la policíaca que desprèn deixos surrealistes i girs argumentals gens previsibles, tot provocant més d’una inevitable arrufada de nas. Malgrat que l’obra és estilísticament impecable, però, l’excessiva insistència de l’autor en il·lustrar situacions aversives afluixa la història i li resta una força que no queda compensada ni per una intriga tèbia ni per la maldat extrema i exagerada dels personatges.

Crim de sang, que recorda en part El Perfum, oscil·la entre el gènere gòtic i les novel·les romàntiques tot creant-se un perfil particular en la literatura catalana contemporània. Repulsiu i esperpèntic fins a la sacietat, el Premi Sant Jordi 2011 és un relat majestuosament esgarrifós que supera de lluny els límits de la decència.

També se n’ha parlat als blogs Nosaltres llegim i Club de Lectura de la Sandra.

Anuncis

3 thoughts on “Crim de sang

  1. No he acabat de connectar amb les novel•les d’Alzamora, si amb els seus articles. I aquest llibre “majestuosament esgarrifós” no m’acaba de fer el pes.

  2. Vaig veure ma mare arrufar el nas amb aquesta novel·la, i això ja és prou motiu perquè li tingui certa aversió. N’he sentit de tot, en parlen de molt bé a molt malament. I a mi que no m’atreu… a més, si és tan esgarrifós com dius, crec que passo.

  3. És una de les ressenyes que tinc pendents i sincerament no l’hi vaig saber veure el què. Em vaig avorrir bastant i sobretot no vaig acabar t’entendre massa res.No vaig ser capaç de conectar ni amb els personatges ni amb el fil argumental.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s