El verano de los juguetes muertos

Malgrat que últimament el boom de la novel·la negra se situa cap al nord, a casa nostra també hi ha moviment i el que s’està fent no és gens despreciable en comparació amb els escandinaus. El verano de los juguetes muertos n’és un exemple inqüestionable, que posa de manifest l’existència d’autors com Toni Hill, ben capaços d’enfrontar-se amb el gènere assolint el nivell dels nòrdics. L’obra és el punt de confluència d’una diversitat ingent de temàtiques, que fan ballar el cap i a la vegada emmanillen el lector perquè no es desenganxi de la novel·la fins al final. La varietat tant de fils narratius com de personatges es despleguen en un escenari mediterrani i càlid en una combinació que esdevé, gràcies a la fluïdesa de l’autor, una novel·la addictiva.

Joves de casa bona i família conservadora, camells mísers dels suburbis, suïcidis, esoterisme, prostitució, pederàstia, adulteri i moltíssimes temàtiques més es reuneixen a El verano de los juguetes muertos, una novel·la marcada per la capacitat de Toni Hill d’aglutinar històries aparentment sense res en comú però a la llarga amb quelcom compartit. Tot i que en un inici el pilar de l’obra és la investigació sobre un suïcidi adolescent, ben aviat l’argument es fragmenta i deriva en múltiples fils paral·lels, cadascun prou magnètic per mantenir l’atenció de qualsevol.

Hill es desprèn de la fredor nòrdica que en els darrers èxits planava sobre la novel·la negra i opta per una Barcelona xafogosa, on els misteris es burxen entre mojitos i cigarrets a l’ombra. En un ambient amistós però alhora plagat de desconfiança, cada personatge es mou encegat per les pròpies cabòries, que els particularitzen d’una forma simpàtica i divertida.

Deixant de banda la simplicitat en la veu narrativa, El verano de los juguetes muertos engloba tots els components per convertir-se en una obra indispensable dins la novel·la negra contemporània. L’autor hi fa transitar personatges amb actituds molt característiques del sud d’Europa, creant una història imprevisible que contrasta amb detalls secundaris però coneguts que piquen l’ullet al lector meridional. D’aquesta manera, Toni Hill esdevé un autor pioner que dóna peu a la creació d’una etiqueta literària per englobar la novel·la negra mediterrània.

Anuncis

2 thoughts on “El verano de los juguetes muertos

  1. Retroenllaç: Los buenos suicidas | Un racó per llegir

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s