La delicadesa

Títol: La delicadesa
Autor: David Foenkinos
Any de publicació:  2011
Editorial: Seix Barral
Pàgines: 2011
ISBN: 9788432209246 

La mort i el dol són temes espinosos, que requereixen un enfocament molt ben pensat per no crear una novel·la basada en els tòpics fàcils i la freda superficialitat que se’n desprèn quan no se sap com tractar el tema. La delicadesa és la demostració que no calen reflexions ampul·loses ni monòlegs grandiloqüents per expressar el remolí d’emocions que comporta la pèrdua inesperada d’un ésser estimat. Foenkinos dóna llum al procés de dol mitjançant un estil indirecte i senzill, on el contingut de la novel·la no roman en les paraules, sinó en tot allò que no es diu.

Nathalie i François són la parella perfecta per a una història d’amor sense fissures. Enamorats fins al moll de l’os, viuen una relació completa on les discussions sense fonament, l’embotiment de la rutina i els dubtes sobre el futur no existeixen. El que en un principi podria semblar una història embafosa fins a la sacietat, però, es transforma ràpidament en una narració on el dolor silenciós d’una absència primerenca ho impregna tot.

Malgrat el caràcter aparentment lúgubre de la història, La delicadesa no és una novel·la trista ni tenebrosa. Foenkinos tracta el dol de la protagonista amb suavitat i sense reiteracions macabres que, valgui la redundància del títol, converteixen l’obra en una novel·la delicada i fins i tot simpàtica sobre la mort. L’autor juga amb uns personatges maldestres i confusos per fer-los confluir en un escenari comú on, matusserament, intenten reparar la seva vida sentimental a base de passos en fals i silencis carregats de significat.

Amb la voluntat de picar l’ullet al lector, Foenkinos alterna la narració amb fragments sobre detalls insubstancials de cada escena, ja siguin lletres de cançons que els personatges escolten, receptes sobre el que mengen i fins i tot frases cèlebres molt originals. Aquesta particularitat esdevé la cirereta del pastís d’una obra molt ben pensada perquè, més enllà de transmetre la tristesa que hi plana de rerefons, desperti més d’un somriure al lector.

També se n’ha parlat al blog de l’Espolsada.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s