L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra

Títol: L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra
Autor: Jonas Jonasson
Any de publicació: 2012
Editorial: La Campana
Pàgines: 416
ISBN: 9788496735651 

Diuen que és més fàcil fer plorar que riure, i si l’humor ha de traspassar fronteres i arribar a lectors de diverses cultures tot plegat encara resulta més complicat. L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra és una comèdia desenfadada que es compon d’un reguitzell d’excentricitats impregnades de surrealisme. L’obra de Jonas Jonasson, que ha estat la més venuda d’aquest Sant Jordi i ha tingut un èxit acaparador a Suècia, deambula entre l’humor negre i la comèdia innocent per desembocar en una novel·la de recursos narratius fàcils i força superficial.

L’Allan és un home centenari que ha voltat per tot el món, però el seu esperit aventurer no s’ha apagat i el dia del seu aniversari decideix escapar-se de la residència on viu. Amb aquest punt de partida, Jonasson desembolica una història on cada anècdota és més extravagant que l’anterior. El contrast entre l’exagerada innocència de l’Allan i la gravetat de les situacions és el motor principal de l’obra, que dibuixa un escenari on tot és possible i la responsabilitat no existeix. Robatoris, atropellaments i morts truculentes esdevenen acudits gràcies a un enfocament on qualsevol delicte s’arregla mitjançant la simpatia de l’Allan, que treu ferro dels esdeveniments i construeix amistats entre els involucrats.

L’obra de Jonasson és una combinació estranya, amb reminiscències a contes infantils però alhora amb un humor macabre que li resta la poca versemblança que podria tenir la novel·la. L’èxit que ha obtingut a Suècia denota com la diversió nòrdica s’orienta a trencar les normes, fugir de la llei i cometre barbaritats sense conseqüències, ja que són situacions inimaginables a la vida real. Tanmateix, tal imatge resulta descontextualitzada en altres societats on els ciutadans no compleixen aferrissadament la llei i on algunes anècdotes reflectides a l’obra són una realitat fins i tot (en ocasions) habitual. L’humor és quelcom cultural, i el rerefons social de la novel·la, malauradament, fa que la riallada no sigui assegurada.

Anuncis

11 thoughts on “L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra

  1. Ostres!!, la tinc reservada a la biblioteca i llegint la teva ressenya ara em tiro una mica enrere. L’humor m’agrada, però cert tipus d’humor no l’aguanto. Es ben cert que cada cosa té el seu context i el que es bo per uns no ho es tant pels altres i, sense conèixer la societat sueca, crec que me’n puc fer una mica la idea del què expliques i com encaixa la novel•la aquí. Ja veuré si puc començar i acabar. novel•la.

  2. Vaja, vaja, finalment algú despulla aquesta obra tan misteriosa que tant s’ha venut i que sembla que ha de ser qui sap què. Generalment ja desconfio d’aquests èxits tan fulgurants, però esperava llegir alguna cosa per part d’algú acostumat a llegir i amb un bon bagatge. Bé, a priori no me’n fas desdir (tenint en compte que tampoc tenia intenció de llegir-lo a curt termini), tan sols cal tenir en compte que no és un llibre per trencar-se de riure, sinó que s’ha d’agafar com a llibre surrealista i delirant. Doncs bé, seguiré sense pressa, però m’ha agradat molt llegir la teva opinió al respecte. A veure què en diu altra gent.

  3. Jo també esperava impacient una ressenya d’aquesta novel·la perquè m’havia sorprès l’èxit de vendes i no m’acabava de creure que fóra tan meravellosa. Supose que dur l’etiqueta de novel·la escandinava ajuda molt a triomfar últimament. Després de llegir el teu text, crec que m’ho pensaré. Gràcies per la feina de filtre.

  4. L’estic llegint. Aquest tipus d’humor tan surealista ja fa que no tingui versemblança. A mi em fa gràcia la crític àcida que fa de tots els mandataris del segle que es va trobant, al llarg de la seva vida. Si no s’hi busca més del que té, ja va bé.

  5. El tinc a punt per llegir. M’han dit que aquest llibre ha crescut gràcies al boca-orella i no per una gran campanya. Ara no sé què pensar…

  6. bé, gràcies per pensar amb mi. Tinc ganes de llegir un llibre d’humor així que l’intentaré llegir..

  7. L’he acabat avui mateix i m’ha agradat, no és cap gran obra literària, però m’ha tret algun somriure. Aquest tipus d’humor que fa servir l’autor no m’ha desagradat, al contrari, he passat una bona estona llegint-lo, tot i que reconec que no passarà a la història de la literatura.

  8. Desprès de l’expectació que ha aixecat esperava massa del llibret. Tenia ganes de saber que podia fer un home d’aquesta edat i he comprovat que quasi tot el llibre l’autor repassa la seva vida i parla poc de present i futur,si ja se que es centenari, però estava encuriosit per les seves aventures
    Riure ho he fet més aviat poc doncs ,coincideixo plenament amb el teu punt de vista,el surrealisme quasi histriònic que ens vol vendre té molt poca gràcia i es veu massa exagerat i fora de lloc I els personatges dels dolents no tenen carisma ni versemblança i els que queden es tornen bons.
    Finalment dir que les coincidències mentals amb liders polítics del segle xx donen un cert alè de “dejà vu” i no deixen de recordar la peli Forres Gump. En definitiva una obra menor tot i que el context en que ens trobem i la traducció esmerilen un llibre que talment a Suecia pot tenir el seu públic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s