Castillos de cartón

Títol: Castillos de cartón
Autora: Almudena Grandes
Any de publicació: 2004
Editorial: Tusquets Editores
Pàgines: 204
ISBN: 978-84-8310-259-6

Tres joves, sentiments a flor de pell i la vida per davant. Les obres d’Almudena Grandes són per damunt de tot un remolí emocional, i en aquest sentit Castillos de cartón no és menys. La novel·la gira al voltant d’una relació a tres bandes guiada per un amor torrencial, d’aquells que caracteritzen la sortida de l’adolescència, i que esdevé font de passió, incerteses i xocs sentimentals. Castillos de cartón és una muntanya russa de sensacions, on els protagonistes són els primers en marejar-se davant les pujades i baixades anímiques d’una obra on l’estabilitat és impossible.

Una noia solitària, farcida de dubtes i sense saber cap on traçar el seu futur. Dos amics, l’un tímid i confús, l’altre massa segur d’ell mateix. Tots tres comparteixen estudis, Belles Arts, i una ambició desmesurada per triomfar al món de la pintura. A la vegada, tots tres són impotents sentimentals, incapaços d’estimar en condicions considerades socialment normals. La solució és fàcil, i emergeix aviat; la llibertat d’una joventut lluny de casa al Madrid dels anys vuitanta els empeny a encetar una relació a tres, que serà el motor d’una obra on els alts i baixos no concedeixen cap treva al lector.

La destresa d’Almudena Grandes per desgranar emocions amb originalitat i veu pròpia es fa palesa un cop més a Castillos de cartón. En aquesta ocasió, serà el discurs de la noia, María José, qui donarà vida a una història amb pinzellades eròtiques, que insinuen però no expliciten res. José, tumultuosa i influenciable, recorda tènuament la Lulú de Las edades de Lulú, malgrat la innocència de la primera l’allunya de la possibilitat d’equiparar-les. En paral·lel, Jaime i Marcos es delimiten com dos personatges essencials per equilibrar (i alhora tambalejar) la balança d’uns protagonistes que són l’essència de la història.

Amb menys de dues-centes pàgines, Grandes esbossa una obra dramàtica amb tocs d’humor, jugant entre la novetat d’una situació poc corrent i l’evidència tàcita que tres no poden compartir el mateix. Castillos de cartón és, doncs, la demostració un cop més que no calen excessives pàgines per explicar una bona història i atrapar el lector.

Advertisements

2 thoughts on “Castillos de cartón

  1. És un bon llibre però, havent llegit quasi tot el que ha escrit Almudena Grandes, aquest és el que menys empremta m’ha deixat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s